En la tercera edició de les Converses Blanquerna - La Vanguardia, el badaloní Oscar Camps ha demanat cautela davant la situació a les illes Canàries: “Necessito el vostre esperit crític. Heu de posar en dubte tot el que se us posa per davant. L’any passat també deien que teníem una invasió”, ha dit als estudiants de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna.
En defensa del dret a migrar
Segons Camps, les xifres contradiuen l’alarma dels titulars: “De tota la immigració irregular que arriba a Espanya, els qui venen en pastera representen només el 37%. Ni tan sols és la majoria”. I ha afegit que la principal font d’immigració irregular arriba per l’aire i no per mar. “Però els mitjans de comunicació només parlaven de pasteres. Per què? Perquè s’utilitza la immigració com una arma electoralista, perquè hi ha partits que viuen d’estigmatitzar aquesta gent”.
Camps també ha recordat una altra xifra: “Des de 1960, el 3,4% de la població mundial migra. Sempre és el mateix percentatge”, ha insistit, amb les excepcions de la guerra dels Balcans i del conflicte sirià. “El que ha passat és que la població mundial ha augmentat, però continua essent el 3,4%. Els africans que volen arribar a Europa no arriben al 8%. La resta de la immigració africana és interna”.
En aquest sentit, Camps reivindica el dret a migrar com un dret a protegir: “El que passa a les Canàries ja ha passat a Grècia, a Malta, i continuarà passant perquè el 3,4% de la població migra. Passa a tot el món”. I la cadena de problemes no es queda allà: “El canvi climàtic farà que 150 milions de persones s’hagin de desplaçar també. Si continuem construint murs, fent fronteres i tanques, aquesta gent es desplaçarà per mar perquè no té cap altra alternativa”. La solució arriba amb la millora de les condicions de vida en els països on s’originen aquests fluxos. Per això, Oscar Camps recomana fer la “mili” de l’ajuda humanitària.
Un experiència de pel·lícula
Amb els estudiants va ser sincer: “Les experiències viscudes són del nivell d’una guerra”. Estar en un naufragi amb 119 persones ofegant-se, amb només dues barques i sense poder evitar la mort de molts d’ells: “Has de conviure amb tot això”. Sens dubte, un relat esfereïdor que va cridar l’atenció de Marcel Barrena (Comunicació Audiovisual, 7ª promoció) i de Tono Folguera, productor audiovisual i professor de la Facultat. Fa quatre anys van contactar amb Camps per portar la seva història a la pantalla. Ell no s’ho va creure. Però van insistir i ara, Mediaterráneo, el film que recull l’inici de Proactiva Open Arms, espera la seva estrena per a l’any vinent.
Com va començar tot plegat?
Assegut al sofà, va dir als estudiants. El 2015 mirava les notícies sobre els refugiats sirians que creuaven el mar Egeu per arribar a costes europees, fins que la seva filla li va dir: “Per què no vas a ajudar-los, si ets socorrista?” La reacció immediata de Camps va ser: “Sí, home, com si fos tan fàcil”. I l’únic “fàcil”, després de sentir-lo explicar la seva feina, va ser això: aixecar-se del sofà. Tanmateix, fa extensiva la crida als estudiants: “Hem de ser capaços de vèncer aquesta resistència que ens autoimposem”, va dir, “la resistència mental de la comoditat”.
Des d’aleshores, Proactiva Open Arms ha dirigit 78 missions de rescat a ultramar amb resultats gens negligibles: dur a terra 61.058 persones, fins aquest novembre. Per això, ha descrit l’ONG com “una reacció ciutadana d’uns quants socorristes que més endavant ens vam haver d’organitzar”. Fins a tal punt que ara s’han involucrat en accions ben allunyades del mar, com la realització de 25.000 proves PCR en llars de gent gran —durant la primera onada de la pandèmia— o de 33.000 a escoles —durant la segona— i més de 15.000 tests massius a la població en general: “Heu d’implicar-vos amb causes”, ha dit als estudiants,” perquè la vida és això: una causa”.
Ara, l’ONG té entre mans diversos projectes com, per exemple, Origen, una sèrie d’accions orientades a reduir les desigualtats, que acaben provocant els fluxos migratoris; i una altre, encara més important: Educació per la llibertat, enfocada a la sensibilització dels joves. “Hem arribat a més de 90.000 estudiants en més de 1.500 centre educatius en tot el territori nacional”. Per a Camps, aquí rau bona part de la solució: “Vosaltres sou la base d’un futur més just. El canvi és a les vostres mans”, va dir a prop de 400 estudiants que seguien la seva conferència via Zoom.
