Més enllà del físic: com l'esport transforma la vida de les persones amb discapacitat intel·lectual

Coincidint amb la celebració dels Jocs Special Olympics a Tarragona entre el 9 i el 12 d'octubre -el gran esdeveniment de l'esport inclusiu que reunirà més de 1.600 esportistes en 15 disciplines-, una nova investigació científica posa xifres i argumentari al benefici real de l'activitat física en aquest col·lectiu.

L’esport no només impacta en la salut física de les persones amb discapacitat intel·lectual sinó que ho fa de ple en totes les àrees de qualitat de vida de les persones com ara el benestar emocional, les relacions social o l'autoestima. Aquesta és la conclusió a la qual un grup d’investigadors catalans han arribat i que s’ha publicat recentment a la prestigiosa revista científica Healthcare.

L'estudi, titulat Quality of Life and Psychosocial Impact of Sport on People with Intellectual Disabilities: The Value of First-Person Discourse i publicat a Healthcare, ofereix claus fonamentals per entendre l'esport no només com una competició, sinó com una eina d'emancipació social i salut mental.

En primera persona: “Res sobre nosaltres sense nosaltres”

L’estudi ha analitzat el testimoni de 390 persones recollides a 24 estudis científics. Aquest és a més, un tret diferenciador d’aquest estudi, ja que es té en compte la veu en primera persona de les persones amb discapacitat intel·lectual per parlar sobre elles mateixes, i no a través de tercers. D’aquesta manera l’estudi ha pogut avaluar l’impacte real de l’activitat física d’aquestes persones.

Els autors són l’Oscar Martínez-Rivera, doctor en Educació i Societat a la Universitat Ramon Llull, la Cristina Alonso-López, psicòloga, psicopedagoga i educadora social, també adscrita a l’URL; i Jordi Planella, director del grau en Educació Social de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigador del Laboratori d’Educació Social.

Manca d'oportunitats i suports adequats: obstacles per a la pràctica esportiva

Segons demostra l’estudi, que una persona amb discapacitat intel·lectual faci o no esport no depèn tant del seu desig individual, com de si té accés a oportunitats adaptades, suports adequats i la reducció de barreres ambientals i socials.

La investigació conclou que el principal límit per a la pràctica esportiva no és la capacitat individual, sinó l'existència d'oportunitats adaptades i la millora de l'accessibilitat en l'entorn.