Barcelona va tancar la setmana passada el "2n Congrés Internacional sobre Famílies i Discapacitat. Les famílies, al centre", que va aplegar durant dos dies 500 congressistes de diversos països, a més de reconeguts experts tant nacionals com internacionals (Estats Units, Suècia, Portugal i Espanya) en l'àmbit del treball amb les famílies de persones amb discapacitat. Les conclusions del Congrés, que es van donar a conèixer fa pocs dies, recullen un seguit de propostes per a la pràctica dels professionals per tal d'aconseguir una millora de la qualitat de vida, no només de les persones amb discapacitat, sinó també de tots els membres de la família. El canvi més important és l'avenç cap a un model d'atenció a la persona amb discapacitat que se centri en les famílies. Per aquest motiu, les principals conclusions del Congrés en el tractament a persones amb discapacitats se centren a reforçar el paper de les famílies. Bona part de les conclusions -d'un total de 50- posen el focus en les necessitats que tenen aquestes famílies, en les que cada vegada té més transcendència la seva relació amb els professionals. Les preocupacions de les famílies de persones amb discapacitat es troben en la informació i orientació al llarg de la vida, la conciliació de la vida laboral i la personal, i les prestacions econòmiques -que ajuden a superar el sobrecost econòmic que porta implícita la discapacitat. Tot i així, la relació entre els professionals i les famílies s'ha convertit en un dels suports més importants i que més impacte té en la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament (DID). Segons es desprèn del II Congrés Internacional de Famílies i Discapacitat, els pares i mares demanen relacions de confiança amb els professionals perquè els donin suport i no els jutgin. També, demanen suport continuat per avançar amb seguretat en les diferents etapes i moments de canvi dels seus fills. Per tant, -tal com assenyala l'informe de les conclusions- els professionals hauran de saber apoderar les famílies, millorant les seves competències per treballar amb elles i que aquestes tinguin un paper més actiu en el desenvolupament i la presa de decisions sobre el seu fill o filla.