Molta gent pensa que un/a logopeda només ajuda a pronunciar correctament sons com el de la erra vibrant. Com explicaries, en paraules senzilles, que la vostra feina va molt més enllà d’això?

Un logopeda no només t’ajuda a pronunciar bé la erra, un logopeda és aquella persona especialitzada en la parla, llenguatge, deglució, respiració, comunicació… Treballem amb pacients des d’edat pediàtrica i nounats fins a l’edat adulta i la vellesa.

En aquest procés de feminització de la veu, hi ha una part tècnica i una part emocional molt important. Com gestiones aquesta doble dimensió i com influeix en la relació amb el pacient?

El treball de veu que es realitza amb les dones trans va més enllà del vocal. Una part treballa específicament aspectes de la veu, relacionats amb una veu femenina o d’entrenament de la veu. Després hi ha tot un treball emocional, d’acompanyament, dins d’aquest procés de reassignació vocal, amb què se’ls dona suport perquè s’adaptin als canvis de la veu, perquè no es creïn falses expectatives sobre aquests canvis després de la cirurgia –si decideixen passar per la intervenció quirúrgica– i per ajudar-les a millorar la comunicació en general.

Moltes pacients arriben amb una idea concreta de com hauria de sonar la seva veu? Quins són els estereotips més habituals i com ajudes els pacients a fugir d’aquests models rígids?

Moltes vegades quan una pacient trans ve a fer treball de feminització de la veu té com un ideal de veu, s’imagina que vol una veu determinada. Dins del nostre treball intentem explicar-li que no hi ha una veu ideal, que dins de les veus femenines, en dones cis, les veus no són sempre iguals, no són les mateixes, i que nosaltres treballem la veu individual d’aquella persona. Ajustem el treball de reeducació vocal a les característiques de la persona, tant aspectes personals com físics.

El volum de demandes en l’àmbit de la identitat de gènere ha crescut molt. Com afecta això el teu dia a dia i quins reptes implica per als professionals de la logopèdia?

Les pacients que nosaltres rebem per fer feminització de la veu venen derivades de trànsit. Poden venir o bé a través del circuit de logopèdia, sense cirurgia, o bé del circuit de glotoplàstia, el circuit quirúrgic.

Les pacients que venen a operar-se fa sis o set anys que esperen aquesta cirurgia de reassignació vocal. És una cosa que no ve determinada pel nostre hospital. Nosaltres tenim un nombre de cirurgies anuals… Això fa que hi hagi pacients que esperen i haver obert aquest circuit de logopèdia fa que tinguem més demanda i el sistema estigui col·lapsat quant al temps que han d’esperar.

Què és el que més t’emociona o satisfà de veure l’evolució d’una persona durant el procés de canvi de veu i com afecta això la seva identificació de gènere?

Hi ha una part que dona satisfacció quan treballes amb dones trans: quan comencen a sentir-se segures, tenen menys problemes per comunicar-se amb els altres, se senten menys frustrades, augmenta l’autoconfiança i, només per haver fet canvis en la veu, millora tota la comunicació amb l’exterior. A part de la satisfacció personal d’elles mateixes, que se senten més identificades entre el gènere i la veu. Això és de les coses més meravelloses, com quan treballo amb altres patologies; busques que la persona tingui confort.

Per acabar, quin missatge donaries a algú que dubta sobre començar o no un procés logopèdic per treballar la seva veu?

Una persona que dubta sobre fer la transició, abans d’arribar a nosaltres hauria de tenir un bon acompanyament d’altres professionals, com psicòlegs o metges, fins i tot. Per fer aquesta transició, quins tractaments hauria de fer, quines cirurgies té al seu abast... Abans d’arribar a la veu, cal tenir més informació i més suport. Tot i que a vegades elles diuen que la veu és aquella part que les ajudarà a fer el trànsit, perquè la veu és la teva targeta d’identitat. Si et presentes i les altres persones t’identifiquen com una cosa “que no es tu verdadero yo”, doncs això genera més disfòria.