El passat dimecres 9 d’octubre, la Facultat va acollir la taula rodona “La infermeria i la salut”, adreçada a les estudiants de primer curs del grau en Infermeria, amb l’objectiu de promoure la reflexió sobre la pràctica infermera i el seu impacte real en la vida de les persones. L’activitat, coordinada per Rosa Rifà, Andrea Viguersa i Patricia Martínez, va combinar relats professionals i testimonis de pacients en un espai de conversa propera, participació i aprenentatge vivencial.

La sessió, moderada per dues estudiants de primer curs, va seguir un format de quatre intervencions breus i un debat obert amb l’alumnat, cosa que va permetre explorar diferents àmbits de la infermeria i la relació assistencial.

Vanessa Gutiérrez, infermera familiar i comunitària, va destacar la importància dels determinants socials de la salut i la necessitat d’individualitzar les cures segons les necessitats de cada persona i comunitat. Va posar en valor la longitudinalitat en l’atenció —acompanyar els pacients al llarg de la seva vida— i la relació de confiança que això genera. També va remarcar el rol d’autonomia i presa de decisions de les infermeres, l’atenció domiciliària, la promoció de la salut amb tallers i xerrades comunitàries, i la nova competència professional en processos d’eutanàsia, que requereix treball en equip i sensibilitat ètica.

La pacient Isabel, usuària del mateix centre d’atenció primària, va oferir un testimoni emocionant com a pacient crònica complexa (DBT, DLP, SAOS i depressió), subratllant que “a part de curar-te, et pregunten per tu”, posant de manifest el valor humà i relacional de la infermeria.

Des de l’àmbit sociosanitari, Elena Coloma, infermera de llarga experiència a Hestia Palau, va reivindicar la geriatria com a essència de la infermeria, centrada en el cuidar i no sols en el curar. Va explicar com les infermeres d’aquest àmbit exerceixen una gran autonomia professional, treballen amb pacients de patologies molt diverses i coordinen equips interdisciplinaris per a millorar l’atenció global. També va animar les estudiants a demanar ajuda, escoltar activament i mantenir el compromís i l’empatia com a valors essencials de la professió.

El testimoni de Joan, pacient de llarga estada, va tancar la sessió amb una reflexió que va emocionar l’auditori: “Cura més un ‘bon dia’ sincer que qualsevol pastilla”. Amb aquestes paraules va recordar que la proximitat, l’empatia i la humanitat són el nucli del cuidar infermer.

La jornada va concloure amb un debat participatiu i agraïments per part de l’equip docent. Tant ponents com assistents van coincidir en la importància de crear espais com aquest, que permetin connectar la teoria amb la realitat assistencial i inspirar les futures infermeres en la seva vocació professional.