El responsable de fer el pregó va ser Lluís Font, doctor en Ciències de l’Educació, director general de Blanquerna (1994-2011) i professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals (1994-2022). Ahir va fer de director i de professor alhora, un art a la mà de pocs. “Blanquerna és tradició i és llegat”, va compartir d’inici per fer explícites les arrels des d’on es disposava a parlar, i ho va fer sobre l’Evangeli i des del gaudi que li havia produït “l’abrandament de Llull: la passió que desprèn cap a Déu commou”. Durant el pregó, va voler compartir la pregunta sobre la inevitabilitat de la pobresa i, per trobar-hi respostes, Font va desgranar els cinc pilars fonamentals que ofereix l’Evangeli: “El primer pilar és l’imperatiu de l’amor; el segon, no servir els diners; el tercer, la veritat ens farà lliures; el quart, no tingueu por; i el cinquè, tingueu confiança”.

La música va tenir tant de protagonisme com la paraula parlada. El Cor Blanquerna va homenatjar l’Abadia de Montserrat i Ginovart amb una força i dignitat que pocs poden defensar quan passes de cantar el Rossinyol a Maricel. La vocalista Martinha, acompanyada d’Eduard Balaguer i Queralt Geis, van posar veu, música i sentiment a paraules compartides per nens amb càncer. I la pell de gallina va anar en augment. El flabiol, el tamborino i la cornamusa del grup Bufalodre van fer reviure un Ramon Llull mallorquí per seguir recordant-nos que si a l’amor li afegeixes música, els amics es retornen amats.

Per concloure, el president de Blanquerna, Josep M. Carbonell, va esperonar l’auditori a no perdre l’esperança malgrat els temps difícils que vivim i que els mitjans comencen a emparaular. I agraint a Lluís Font tota la seva gran dedicació com a director general, va recollir el testimoni de les seves paraules, per rellegir Mateu 25: “Benaurats els pobres: d'ells és el Regne del cel. (...) Benaurats els humils: ells posseiran la terra”.

Molt bona Pasqua!