El nomenament l’ha fet el Dr. Salvador Pié, president de la Fundació Blanquerna i serà la primera vegada a la història de la institució en què una dona ocuparà la direcció general.

La Dra. Giorgia Miotto va néixer a Castelfranco, a la regió del Vèneto (Itàlia), l’any 1976. Es va llicenciar en lletres i filosofia clàssiques (llatí i grec) a la Universitat de Pàdua. Aquesta formació humanística li va facilitar l’accés a treballar en empreses tecnològiques que buscaven aquest tipus de perfil. Ha viscut i treballat a Amsterdam i a Dublín, on es va especialitzar en màrqueting. L’any 2004 va venir a viure a Barcelona. Fins ara, ha estat vicedegana d’Empresa i Innovació de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals (FCRI) Blanquerna-URL, professora associada de Business Management i Màrqueting de la FCRI, i professora visitant del Departament de Màrqueting de l’Emerson College de Boston. Té un Executive MBA per EADA Business School i una àmplia experiència professional en la gestió d'organitzacions. Ha publicat nombrosos articles de recerca d'aquest àmbit en revistes amb factor d'impacte, especialment sobre la legitimitat i l’ètica en les organitzacions.

La Dra. Miotto defineix així com afronta aquesta nova etapa professional: “Se’m va proposar un projecte molt interessant, de futur sòlid, amb uns pilars fonamentals i basat en uns valors molt forts. Formem professionals qualificats, amb altes perspectives d’ocupabilitat i capaços de tenir un impacte positiu en la societat. Els nostres reptes de futur seran la internacionalització, l'eficiència en els processos i la transferència de coneixement en l'àmbit acadèmic i professional, sempre en el compliment dels requisits de qualitat definits per l'administració pública”.

En el butlletí de Blanquerna del passat mes de juliol, es va publicar una entrevista a la Dra. Giorgia Miotto, on explica la seva trajectòria professional i els objectius dels pròxims anys a la institució.

Per què va estudiar llengües clàssiques i filosofia?
Era una bona estudiant i el meu somni era desxifrar la lineal A, l’escriptura minoica, i ser professora de llatí i grec a l’institut. La meva professora de grec i llatí al liceo era una persona autoritària i difícil de gestionar, però amb una cultura impressionant que ens va fer estimar la cultura clàssica. Jo venia d’una família emprenedora i d’empresa, que estava convençuda que jo escolliria dret, perquè ja aleshores m’encantava parlar i debatre. Quan els vaig dir que havia decidit estudiar clàssiques es van sorprendre. Només em van posar una condició, que fos conscient que potser hauria de viure treballant d’una altra cosa, però tenint una bona base de literatura, filosofia, etc., que em faria millor persona. M’hi vaig apuntar i per a mi la carrera va ser un luxe. Traduïa dues hores de llatí i dues hores de grec pràcticament cada dia. Això va ser l’entrenament d’un esportista que em va educar en la disciplina i en el plaer d’aprendre i, sobretot, em va fer entendre que com més estudiava més assumia que en sabia molt poc. Vaig estudiar paleografia llatina, papirologia, epigrafia grega, història de la miniatura, biblioteconomia clàssica, anava a excavar en camps d’arqueologia a Roma… Va ser meravellós i realment ha estat el regal més bonic que m’han fet els meus pares.

Llavors ja era conscient que no podria treballar d’això?
L’esperança sempre hi era però les opcions eren poques. Tenia molt clar que era la meva oportunitat per fer realment el que m’agradava i em va ajudar molt a créixer com a persona. Aleshores, durant la carrera vaig fer un any d’Erasmus a Amsterdam, a la Vrije Universiteit, i després vaig tornar una altra vegada a Amsterdam per fer la tesina a la Universiteit van Amsterdam. Estudiava el recorregut i els circuits de comerç d’incunables i cinquecentines censurats pel seu contingut polític i moral a Europa a través de l’anàlisi de les filigranes del paper i les dates tòpiques de cada edició impresa. Així es podia saber com aquests llibres s’havien escapat de la censura política o eclesiàstica, i quines eren les relacions entre autors i editors d’aquell inici de la impremta. Hi havia un fons a la Biblioteca d’Amsterdam, al qual podia accedir amb un permís atorgat per la meva facultat de Pàdua i, amb els meus guants, cada dia podia tocar i estudiar exemplars únics i preciosos. Vaig presentar la tesina a l’Aula Magna del Bo a Pàdua, l’aula on impartia classes Galileu Galilei, un lloc meravellós, va ser el dia més bonic de la meva vida.

Però va tornar a Amsterdam.
Volia fer el meu doctorat allà. Vaig provar-ho en diverses facultats, però no hi havia la manera d’obtenir una beca i no volia dependre més dels meus pares. El doctorat és llarg i era de dedicació exclusiva. Volia treballar i era un moment molt bo perquè a Holanda hi havia moltes empreses de software que havien establert el seu headquarter EMEA allà i buscaven gent de lletres, amb una base humanística, que parlessin llengües. Volien perfils “sense contaminar” per formar-los al seu estil. I jo parlava anglès, entenia l’holandès i parlava italià. Tres empreses em van oferir feina i, finalment, vaig escollir Symantec Antivirus. Aquest tipus d’empresa et formava durant un mes sencer, vuit hores cada dia, sobre màrqueting i sobre el producte i la gestió de clients. Si després de la formació superaves un examen, et feien un contracte indefinit. Va anar molt bé i al cap de poc temps era la responsable del departament de BtoB del nord d’Àfrica, Espanya, Portugal, Itàlia, Sudàfrica i Orient Mitjà. Així és com vaig entrar al màrqueting. Després d’un any i mig van decidir traslladar l’empresa a Dublín, començava la Celtic Tiger i les empreses tecnològiques estaven migrant a Irlanda. El director em va explicar que volien muntar el headquarter EMEA allà —t’estic parlant de set-cents empleats— i em va dir: “Ens ajudes? I si t’agrada, et quedes a viure a Dublín?”. I vaig anar a Dublín i vaig muntar el meu departament. Allà ja treballava el que després va ser el meu marit, que és de Badalona.

Aquesta és la raó per la qual va venir viure a Barcelona.
Sí. Vam viure dos anys a Dublín, allà vaig treballar també a IBM. Hi vaig aprendre moltíssim, però el clima de Dublín, la pluja constant, i la falta de llum era difícil de suportar i al meu marit li havia sortit una bona oportunitat de feina en un projecte entre la UPC i IBM Toronto, així que ens vam traslladar a Barcelona. Aquí vaig començar a treballar en màrqueting a Citibank, també una escola molt dura. Depenien de mi cent vint operadors telefònics que rebien les trucades del customer service i després havien de proposar productes bancaris. Jo portava Itàlia, Portugal i el projecte de M&A de Diners a Roma, un treball molt dur, però que em va formar molt sobretot en l’àmbit relacionat amb els processos i el control de la gestió. Però vaig pensar que, si volia fer un pas endavant de veritat, necessitava un MBA. L’any 2006, vaig fer l’executive MBA, que aleshores eren divuit mesos. Quan vaig acabar em van proposar quedar-me com a directora de comunicació i màrqueting a EADA. Hi vaig estar quasi deu anys, que van ser molt bonics i interessants, jo venia de l’empresa multinacional i poder col·laborar en un projecte més petit on la meva aportació podia ser més visible va ser molt motivador. A més, en aquell moment EADA estava en ple procés d’internacionalització i d’entrada als rànquings. També hi impartia unes assignatures en màsters i MBA.

I l’any 2009 va decidir iniciar el doctorat a Blanquerna. Per què va triar la nostra institució?
Per accedir-hi vaig haver de fer el màster en Estratègia i Creativitat Publicitàries; el programa em va semblar molt interessant pel seu equilibri entre el rigor acadèmic i els coneixements pràctics. Aleshores, l’any 2016, vaig rebre una comunicació de la Facultat i del Ministeri en què se m’informava que s’acabava el termini del doctorat. Em quedava un any. A EADA vaig demanar la possibilitat de treballar a temps parcial per acabar el doctorat, per a mi era molt important, però la meva posició realment no permetia compaginar la recerca i la direcció, viatjava molt i el meu fill tenia dos anys. Vaig prendre una decisió molt difícil, deixar una feina que estimava per poder començar el meu recorregut més acadèmic. Vaig estar sis mesos només escrivint: anava a la Biblioteca de la Facultat. El Josep Rom, que era el meu director de tesi, un dia em va preguntar com era possible que passés tantes hores a la Biblioteca, amb la meva feina. Li vaig explicar que l’havia deixada per acabar la tesi. Aleshores vaig començar a fer unes classes a Blanquerna, després em van oferir coordinar les pràctiques de Publicitat i, finalment, el degà em va proposar fer una estada a l’Emerson College de Boston, una experiència acadèmica i vital inoblidable. A la tornada em va proposar ser vicedegana.

Com va viure la seva incorporació a Blanquerna?
A mi em van agradar diferents coses. La qualitat del màster que havia fet era excepcional, el networking de gent que venia a donar les classes era excel·lent. El producte era molt bo. Probablement per la meva formació, em va encantar que els primers dos anys dels graus tothom havia de fer humanitats, i que a tercer i quart tinguessin professors que exerceixen en el món professional: aquesta combinació de la teoria i la pràctica em sembla un projecte molt interessant i molt sòlid. Només havia vist aquest model als EUA, amb els majors i mínors, però mai a Europa. També em va agradar molt que la base de Blanquerna siguin els valors, es respira a la classe.

Com veu ara el món universitari?
El món de la formació superior és cada vegada més exigent i crec que, si abans només les escoles de negocis vivien en aquest context tan competitiu, això s’ha acabat, fins i tot entre les universitats públiques. En el passat no hi havia competitivitat entre universitats; segons la proximitat i la nota de tall, els estudiants es repartien. Ara, cada institució, per trobar el seu espai en el mercat, s’ha de diferenciar i identificar-se amb una proposta de valor clara i valuosa per als estudiants, els professors, les empreses i les organitzacions col·laboradores: ha de tenir un posicionament i un avantatge competitiu sostenible en el temps. A més, la universitat no només té el deure de crear i transferir coneixement a les aules, avui en dia té la missió de treballar per resoldre els problemes globals de la societat i tenir un impacte positiu en el seu entorn.
El tema de la meva tesi doctoral és la legitimitat de les institucions d’educació superior relacionada amb l’ètica i la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental. Està demostrat que les universitats gestionades de manera més ètica i que tenen un major impacte positiu en la societat són les més legitimades i, consegüentment, més competitives.

Com afronta la decisió de ser directora general de Blanquerna?
Amb il·lusió i amb molta responsabilitat. També amb agraïment per la gran oportunitat i confiança que m’han atorgat el president de la fundació, Dr. Salvador Pié i el Patronat. Se’m va proposar un projecte molt interessant, de futur sòlid, amb uns pilars fonamentals i basat en uns valors molt forts. La idea és que hem de competir explicant a tothom per què té tant de valor aquest projecte Blanquerna. Serem competitius si som capaços de comunicar bé el nostre propòsit: formem professionals qualificats, amb altes perspectives d’ocupabilitat i capaços de tenir un impacte positiu en la societat. Em van presentar un projecte on podíem créixer molt en temes que jo domino més: internacionalització, eficiència en els processos, gestió de projectes i reforç en l’àmbit del màrqueting i la comunicació.

Molta gent de Blanquerna no la coneix. Com es defineix, com es presentaria?
Jo soc italiana del nord. Al Vèneto ens eduquen a aixecar-nos d’hora i amb la idea que el treball i l’esforç és el més important. Soc molt pragmàtica, però també soc una persona molt flexible, sempre intento tenir en compte els punts de vista de qui veu les coses de manera diferent, potser perquè he treballat en molts llocs i molts països, en entorns molt diferents. Jo sempre diré que dos més dos fan quatre, però trobarem una solució perquè tothom estigui a gust per arribar a l’objectiu. No diré que amb consens, perquè s’han de prendre decisions, però sí que es prendran les decisions tenint en compte tots els grups d’interès. A vegades les decisions afecten de manera positiva i d’altres, a curt termini, no tant, per això s’ha d’explicar per què es prenen, les decisions. Intento ser molt raonable i no agafar-me res personalment, perquè l’objectiu sempre es el bé de la institució.

El seu lideratge serà més de gestió?
Espero aportar la meva experiència en gestió per assolir els objectius de la institució. El projecte educatiu Blanquerna és molt sòlid, però hem d’innovar en la manera de gestionar amb més eficiència, amb l’ús de la tecnologia i l’ajuda de professionals de cada àrea. La marca Blanquerna és bona i la nostra reputació és excel·lent en molts àmbits. Però hem d’identificar millor el nostre posicionament en el mercat i ser més rellevants i visibles en els mitjans de comunicació i en la societat en general. El nostre ideari ha de tenir un espai més profund en la nostra activitat docent i de recerca perquè això ens fa diferents. A més espero ajudar al procés d’internacionalització de la institució, clau per a l’intercanvi d’estudiants, però també molt rellevant per a les col·laboracions en la recerca i per trobar noves fonts de finançament.

En quin moment està el Pla estratègic?
Tenim un full de ruta que serveix per gestionar prioritats i que pretén ajudar les persones a compartir objectius i eixos estratègics. Ha de ser inspirador i ambiciós, però a la vegada realista. A més del Pla estratègic de la Fundació, de cinc anys, també tindrem un Pla estratègic de quatre anys a cada facultat. Cada facultat té unes qualitats específiques i és necessari tenir objectius i estratègies específiques. En aquest moment estem en el procés d’aprovació dels últims aspectes dels eixos estratègics. Identificarem el responsable i a l’octubre l’implementarem.

Quines seran les línies bàsiques?
Les àrees estratègiques són docència, la recerca, les relacions externes, la internacionalització i la gestió. Aquestes àrees estratègiques estan emmarcades en uns aspectes que són els pilars de tot: la identitat Blanquerna, la sostenibilitat econòmica, la cultura de la responsabilitat i la qualitat en el servei. Uns pilars que se sustenten en el fet que Blanquerna és una institució universitària d’inspiració cristiana que treballa a tot el món, és a dir, una institució basada en l’humanisme cristià i en la formació integral de futurs professionals. Les premisses són que les institucions reguladores civils (AQU, ANECA i altres organitzacions internacionals) reconeguin Blanquerna com una institució acadèmica rellevant. Ho resumiria en rigor acadèmic, recerca de qualitat i impacte, professionalització en la gestió, personalització i ocupabilitat.

De totes aquestes àrees estratègiques, quines són les més rellevants?
Hem de treballar els plans d’estudis perquè siguin actuals i potenciar els dobles graus, més oberts i transversals, són una aposta de futur perquè el mercat els demana. A més cal potenciar els màsters. El nou pla de recerca i estructura de suport eficient ens ajudaran a millorar els resultats de la nostra producció científica al servei de la societat. Hem de treballar perquè les biblioteques siguin centres de coneixement al servei de la docència i la recerca. Cal enfortir la relació amb Alumni, establir una relació proactiva amb els mitjans de comunicació per augmentar la nostra rellevància. Pel que fa a la internacionalització, hem de promoure l’intercanvi entre estudiants, professorat i PAS optimitzant el portafoli en castellà i anglès.