Quin és l'impacte d'un fenomen meteorològic com la DANA en la salut pública?
En la salut pública influeixen factors socials, biològics, econòmics, laborals i, també, ambientals. El canvi climàtic influeix en la salut de les persones i afecta directament les emergències humanitàries causades per onades de calor o inundacions. Aquestes catàstrofes tenen conseqüències directes en els determinants de salut i afecten més les persones més vulnerables.
Quines són els principals problemes de salut que es poden veure incrementats en situacions com aquesta?
Després de veure les imatges durant aquests dies per televisió, segurament pensem inicialment en la falta d’aigua potable i aigua corrent i en la seva repercussió directa sobre la higiene. A més, tenim la disponibilitat d’aliments i altres productes de primera necessitat, i la propagació de malalties a causa de la putrefacció dels sediments. Però no hem d’oblidar els problemes de salut mental ocasionats per aquesta tragèdia, que ja existien abans i que aquesta situació ha exacerbat. També hem de tenir en compte l’estrès posttraumàtic que segueix al moment inicial de xoc.
Quin paper juguen les infermeres en situacions d’emergència meteorològica com la DANA? Quines són les principals funcions que desenvolupen les infermeres en una situació com aquesta?
Les infermeres tenim cura de les persones en qualsevol situació vital o excepcional. Ho fem de manera global, no pas parcial. En qualsevol situació, les infermeres fem una valoració inicial i, a partir d’aquí, prioritzem: identifiquem les necessitats de la persona que cal atendre abans, les atenem de manera personalitzada, atenent aquella persona en un context determinat, i avaluem els resultats obtinguts.
Com es preparen les infermeres per a afrontar emergències relacionades amb desastres naturals?
Preparem les infermeres per a atendre persones en qualsevol situació, des d’un abordatge basat en l’evidència i personalitzat. Tenim en compte el context i les particularitats de cada situació. A partir d’aquesta manera de treballar sistemàtica i metòdica, sí que hi ha programes de postgrau específics per a infermeria d’emergències.
Sovint, en situacions de catàstrofes, les afectacions psicològiques són tan importants com les físiques. Quin paper tenen les infermeres en el suport psicològic i emocional de les víctimes?
En la cura de les persones no separem els aspectes físics i psicològics perquè sovint estan vinculats. En una situació com aquesta catàstrofe observem diferents fases: la primera és una situació de xoc i aquí hi ha persones que estan molt reactives de resultes del xoc i d’altres que poden arribar fins i tot a bloquejar-se. Després, un cop superat el xoc inicial i s’assumeix el que ha passat, en aquest cas estem parlant de pèrdues de familiars, d’habitatges, negocis i tota mena de béns, aleshores pot esdevenir l’estrès posttraumàtic. Cada una d’aquestes fases necessita ajuda i suport i les infermeres poden oferir aquest suport. Però no ho fem mai soles, sinó que cal treballar amb altres professionals experts en acompanyament psicològic.
Quin grau de coordinació hi ha entre les infermeres i altres professionals de la salut o equips d’emergència durant una crisi com aquesta?
En aquestes situacions, el propòsit ha de ser únic i compartit: ajudar i construir una cadena de recolzament en què cada una de les baules funcioni. Les infermeres sempre treballem en equip. No hi ha altra manera d’atendre una situació com aquesta que des de la interdisciplinarietat.
Quins consells donaries als afectats i voluntaris per a minimitzar els riscos per a la salut?
Sabem que hem de seguir les recomanacions de salut pública que donin les conselleries de salut. Tot i això, voldria posar l’accent en les vacunes. Si algun cooperant té dubtes, li demano que faci la consulta sobre les vacunes. Estant en contacte amb aigües residuals i amb un subsòl pútrid cal tenir assegurada la cobertura per a la febre tifoidea i per a l’hepatitis.
