A la primera part de la Jornada, Carles Gómara va il·lustrar de manera intel·ligible els racons més impenetrables de la tecnologia Blockchain.

Vam poder conèixer les característiques essencials d’aquesta tecnologia —l’encriptació, la descentralització, la immutabilitat, el mecanisme d’activació retardada dels blocs i el funcionament en cadena—, que fan d’aquest sistema de base de dades el més segur en l’actualitat. També es va explicar com aquesta descentralització funciona mitjançant una dinàmica de mineria que permet als centres de dades convertir-se en els nodes que validen els blocs que incorporen les dades a la cadena.

Tot i que el Blockchain neix originàriament com una tecnologia necessària per a la creació d’un sistema de moneda que vol fugir dels constriccions dels estats, la seva robustesa i fiabilitat ha fet que en els darrers anys comenci a usar-se en altres àmbits com la notaria, les certificacions, la traçabilitat de productes, els smart contracts, la reducció de tràmits, els cupons o els Initial Coin Offering (ICO) pel finançament de projectes.

A la segona part, i posant el focus en una de les possibles aplicacions pràctiques del Blockchain, en aquest cas el periodisme, el Dr. Sáez va compartir algunes idees al voltant del paper que aquesta tecnologia pot tenir en un moment de profunda crisi en el sector.

Sáez va fer notar com d’una banda hi havia una pèrdua dels ingressos per publicitat dels continguts creats en favor dels buscadors i les xarxes socials i com, d’altra banda, s’arrossega una progressiva pèrdua de confiança per part dels lectors. Davant d’aquest panorama de crisi, la tecnologia del Blockchain podria ajudar a contrarestar aquesta situació mitjançant la transparència de les informacions: seria un instrument per a la verificació, donaria protecció i reconeixement a l’autoria i permetria alhora la creació de valor econòmic amb la informació.

Aquesta ha estat l’última Jornada MiLAB del curs. A l’inici del nou curs us anunciarem les Jornades MiLAB que estem preparant.