Compte enrere per a una nova edició del Feedback, el cicle d’assajos oberts en què alguns dels creadors residents a Fabra i Coats: Fàbrica de Creació ofereixen part dels seus projectes davant del públic, i, en acabat, les persones assistents poden aportar el seu punt de vista. L’any 2026 el Feedback tindrà lloc tots els dimecres entre el 4 de febrer i l’11 de març, i hi participaran dotze residents, dos en cada sessió. Tots els dies començarà a les 19 h i l’entrada és lliure.

Fabra i Coats: Fàbrica de Creació integra la interacció amb el públic com a part del procés creatiu que els artistes duen a terme durant la seva residència, una idea que va néixer d’una necessitat expressada pels mateixos artistes a través de la Comissió de Programació, espai participatiu obert a la comunitat del centre que ha coordinat i dissenyat aquest format. A cadascuna de les sessions hi haurà un presentador-periodista que contextualitzarà i dinamitzarà el diàleg entre públic i creadors. La relatoria de cada una de les sessions anirà a càrrec d’alumnes del Màster Universitari en Producció i Comunicació Cultural de la Universitat Ramon Llull.

Programació

4 de febrer

Glòria Ribera: Bomba Va. Ribera situa la Festa i la Guerra al centre del seu nou projecte de cuplet. Una oportunitat per reivindicar aquest gènere i enderrocar les muralles entre l’alta cultura i la cultura popular. Amb la inflació pels núvols, humor àcid i crítica humanitària, la nostra cupletista analitza les guerres des del terreny de la festa, on el cos es transforma en trinxera.

Carmela Muñoz: Invocaciones boleras o la danza de las desposeídas. Investigació que neix del desig d’explorar l’espai de col·lisió que es produeix entre el llenguatge de l’escola bolera, com una de les disciplines tradicionals que conformen la dansa espanyola; el cos de dansa actual, terme manllevat de la dansa experimental argentina dels anys seixanta, i el concepte d’invocació, que declara una voluntat d’apropar-se a allò invisible, misteriós i innombrable que conté la dansa.

Diàleg moderat per Oriol Puig Taulé, periodista de El País i Núvol.

11 de febrer

Maria Pipla: Continuo sonoro. Treball a l’entorn d’un dels edificis més freqüentats per músics a Barcelona. Ubicat al polígon de la Verneda, Banda Sonora acull més d’un centenar de sales d’assaig on tocar a qualsevol hora i dia de l’any. Deambular pels seus passadissos és transitar un entorn en permanent transformació. El bullici es filtra i els cossos es troben sense veure’s, evocant una comunitat en fora de camp. Jugant amb materials fílmics i una composició sonora triafònica, la projecció proposa una deriva on sons, imatges, cossos i arquitectures s’entrecreuen rítmicament.

Raquel Klein: Negro luz. Instal·lació coreogràfica que s’endinsa en la foscor com a matèria escènica i espai de percepció expandida, investigant el contorn com un espai de diàleg entre presència i absència des d’una mirada contemplativa. Mitjançant estats paisatgístics i mecanismes escènics, la peça estableix un temps de trànsit que convida a afinar la mirada i potenciar l’experiència d’allò subtil.

Diàleg moderat per Clara Narvión, directora de Ràdio Primavera Sound

18 de febrer

Pilar Talavera, Clara Cortés i Rober Martínez: ¿Seremos capaces de dar voz al agua? ¿Seremos capaces de diluir las palabras? Performance que entrellaça cos, paraula i aigua en un procés compartit. Talavera i Cortés converteixen el taller en un espai de diàleg performatiu l’eco del qual pren forma en una acció efímera i en una publicació-diari DIY. L’experiència s’expandeix amb l’experimentació sonora site-specific de Rober Martínez, creant una peça on el líquid, el verbal i el sensorial conflueixen.

Anna Pantinat+Shoeg+Lluís Vintró: Goigs Posthumans. Projecte de poesia expandida que parteix de la llegenda del Sant Nin de Sant Pere de Casserres, una performance sonora i visual amb veu, sintetitzadors i theremin. Els poemes d’Anna Pantinat s’interroguen sobre el desig posthumà i el situen davant del concepte de santedat religiosa. Per què aspirem a ser millors del què som? Què desitgem que encara no tenim? I si la tecnologia fos capaç de fer miracles com programar el nostre naixement a voluntat? En qui ens voldríem convertir? Què podríem aportar?

Diàleg moderat per Oriol Rosell, Territori Clandestí Ràdio 4

25 de febrer

PSIRC: La casa intempèrie. Dos artistes mundialment coneguts en el circ contemporani pateixen un terratrèmol durant la representació. Es veuen desemparats, sense espectacle, sense llar. Després de constatar el dolor de les ferides rebudes, al cos i a l’ànima, les autoritats sanitàries obliguen a fer servir el pallasso per curar-se. Ambdós personatges s’adonen que estan absurdament atrapats a l’interior d’un espai amb parets invisibles. A la intempèrie d’aquest interior abismal, intenten construir una casa per salvar-se.

Sergi Casero: Ministeri de la Badomeria (títol provisional). Monòleg performatiu que explora els mecanismes de la mentida en el context contemporani i el seu poder performatiu. La proposta parteix d’una contradicció paradoxal: la mentida forma part de la nostra quotidianitat (tots hem mentit i mentim), però alhora ens esgarrifa veure com en els darrers anys les mentides han guanyat un espai inèdit en el discurs polític i mediàtic, qüestionant consensos bàsics sobre allò que entenem com a veritat. A través d’un joc escènic que utilitza l’humor com a vehicle, Ministeri de la Badomeria examina els límits entre veritat i ficció, i a preguntar-nos fins a quin punt som capaços de distingir-los, o si, de fet, aquesta distinció encara importa.

Diàleg moderat per Nil Martín, Betevé i Ràdio Fabra

4 de març

Àngel Duran: Manifesto. Un quintet de cossos convoca l’esperit de les subcultures per transformar l’espai públic en escenari d’un fervor col·lectiu. En aquesta celebració efímera, on la dansa s’acosta al trànsit, els cossos s’entrellacen en un ritual d’evasió i resistència. Manifesto és un monument a la rebel·lió que crema i s’esvaeix, un tribut als que van buscar refugi en la intensitat del moment davant d’una societat que margina allò diferent i mercantilitza allò viu.

Clara Poch: L’ombra de la libèl·lula. No hi ha ombra sense cos. No hi ha cos sense història. Si una nena hereta una història que no ha escollit, que li han escrit sense preguntar així, amb les paraules gravades sobre el vestit que carrega cada dia, què en fa, d’aquesta condemna muda? Se la penja a l’esquena, com ho han fet tantes abans que ella? O la descorda amb les dents, i l’estripa amb ràbia, fins que només en queda la tela bruta als dits? Una obra transdisciplinar que aborda la tensió entre allò que ens defineix per dins i allò que mostrem enfora.

Diàleg moderat per Jofre Font, Quan arribin els marcians 3Cat

11 de març

Clara Cortés Soler: M3ATCH >> CAPÍTOL 3 <3 THAT’S A MATCH. Espectacle per a persones solteres. O per a qui vulgui ser-ho durant una hora. THAT’S A MATCH és una proposta de teatre immersiu, amb música en directe (flamenc), videoart i dramatúrgia del gust, que reflexiona amb ironia i tendresa sobre les cites, la intimitat i l’amor romàntic.

laSADCUM: WKW III: EVERAFTER. és una promesa de futur, un espectacle que funciona sota les lògiques de l’arquetip del becari en l’era tecnofeudal del capitalisme digital actual, a partir de l’edging i el worldglimpsing, i que agafa el funcionament dels videojocs, dels superherois i dels musicals. Per a aquesta obra, s’ha creat una falsa empresa anomenada WKW III, que és l’encarregada de confeccionar la peça en una «col·laboració» amb laSADCUM. Així, l’espectacle es converteix en una estratègia més de promoció de l’empresa. Un projecte que qüestiona el branding i el màrqueting com a emancipadors de qualsevol causa.

Diàleg moderat per Mariona Borrull, Nervi 3Cat