La Dra. Mònica Solana és professora del grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna. Amb una llarga trajectòria com a fisioterapeuta i preparadora física en l’esport d’alt rendiment, ha treballat durant dècades amb esportistes d’elit i ha participat en diversos Jocs Olímpics. En aquesta entrevista comparteix el seu recorregut acadèmic i professional, la seva visió de la docència i els aprenentatges acumulats al llarg d’una carrera marcada per la passió per l’esport i la salut.

• Quina ha estat la teva trajectòria acadèmica i professional fins ara?

Soc professora de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a Blanquerna, on imparteixo assignatures de primer curs com Anatomia de l’Aparell Locomotor, Cinesiologia i Biomecànica de l’Esport. Paral·lelament, treballo com a preparadora física i fisioterapeuta, principalment en natació i tennis, i col·laboro amb el Joventut de Badalona de bàsquet en la readaptació de lesions.

Acadèmicament, vaig començar estudiant Fisioteràpia, després d’una lesió que em va impedir accedir inicialment a Ciències de l’Esport. Un cop graduada, vaig ampliar la formació amb Osteopatia i un màster en Fisioteràpia de l’Esport, fet que em va portar finalment a cursar el grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport.

Professionalment, vaig iniciar-me amb pràctiques a la selecció catalana infantil i al CAR de Sant Cugat, on vaig començar a treballar amb nedadors. A partir d’aquí, vaig incorporar-me al Club Natació Sant Andreu i, posteriorment, vaig treballar durant trenta anys com a fisioterapeuta de la selecció espanyola de natació. Al llarg de la meva trajectòria també he col·laborat amb altres esports i disciplines d’alt nivell.

• Què et va motivar inicialment a estudiar Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport i a especialitzar-te en fisioteràpia i osteopatia esportiva?

Sempre m’havia agradat molt l’esport, però les circumstàncies van fer que primer estudiés Fisioteràpia. Un cop dins, em va agradar tant que vaig continuar ampliant la formació amb Osteopatia i un màster en Fisioteràpia de l’Esport. Amb el temps, aquella passió inicial per l’esport es va reactivar i vaig decidir estudiar Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, encara que això impliqués començar el grau des de zero.

• Com valores la combinació d’ensenyament teòric i pràctic en la formació de futurs professionals de l’esport?

En el meu rol com a docent, considero que una de les claus per preparar l’alumnat per al món real de l’activitat física i de la salut és estar connectada amb la realitat professional. Treballar al peu del canó en el mateix context en què els futurs professionals desenvoluparan la seva feina permet oferir exemples reals, enfocaments pràctics i continguts actualitzats i alineats amb la professió.

• Què et va portar a iniciar la teva trajectòria en el món de la natació d’alt rendiment?

Va ser una combinació d’oportunitats i experiències professionals. El pas pel CAR de Sant Cugat i la vinculació amb el Club Natació Sant Andreu van ser clau i, posteriorment, l’oportunitat d’incorporar-me a la selecció espanyola de natació va marcar definitivament la meva trajectòria professional.

• Què t’aporta treballar en contextos esportius tan diversos?

Treballar en contextos esportius tan diversos m’ha aportat, d’una banda, el coneixement de persones amb interessos molt diferents i, de l’altra, una gran riquesa professional. En assignatures com Anatomia, Cinesiologia i Biomecànica de l’Esport, com més esports coneixes, més fàcil és analitzar els moviments, entendre quins músculs intervenen i com funciona la tècnica de cada disciplina i de cada exercici. Per a mi, aquesta diversitat és de gran valor.

• Havent participat en diversos Jocs Olímpics, quin aprenentatge destacaries?

Haver participat en diversos Jocs Olímpics m’ha aportat molts aprenentatges, tant personals com professionals. El principal ha estat entendre l’esportista com a persona i no només des del rendiment físic. El seu benestar sovint està condicionat per aspectes personals, emocionals o contextuals.

També he après molt del treball interdisciplinari amb altres professionals, com psicòlegs, metges, biomecànics, fisioterapeutes i preparadors físics, així com del contacte amb professionals d’altres països i cultures.

• Què t’ensenya el teu dia a dia professional i què et manté apassionada per la teva professió?

Allò que em manté apassionada és veure que les persones amb qui treballo, ja siguin estudiants o esportistes, aconsegueixen els seus objectius. Veure com un estudiant entén un contingut que li semblava impossible o com un esportista pot tornar a practicar l’esport que estima després d’una lesió genera una felicitat que es contagia. Ajudar algú a assolir els seus somnis dona sentit al meu dia a dia.