La crisi del coronavirus ha provocat que el 78% de la ciutadania s'informi més que abans de la pandèmia: el 90% dels ciutadans s'informa com a mínim un cop al dia, i el 52% ho fa tres o més vegades al dia, quan abans de la crisi només ho feia el 28%. Aquestes dades són part dels resultats de la investigació sobre els canvis en el consum informatiu durant el confinament pel coronavirus realitzada pel grup de recerca Digilab, entre el 3 i el 10 d'abril amb una mostra de 1.220 persones de tot l'Estat espanyol.

Els mitjans, refugi informatiu en temps de pandèmia

L'excepcionalitat de la situació actual ha creat la necessitat d'estar permanentment informat, però al 42,7% dels ciutadans això els genera angoixa o estrès, el que indica que conviuen la necessitat d'estar informat i una certa fatiga per la sobreabundància de notícies sobre el tema.

La ciutadania manté una actitud crítica amb la informació que proporcionen els mitjans. Encara que hi ha gairebé un empat entre els que aproven i desaproven la informació rebuda, el 77,4% afirma que els mitjans estan condicionats o molt condicionats per la seva línia editorial en el tractament informatiu de la pandèmia, i el 44,6% indica que els mitjans estan tractant aquesta informació de forma sensacionalista i generant una alarma social innecessària.

De l'enquesta es desprèn que la ciutadania tendeix a refugiar-se als mitjans coneguts. Els diaris digitals (38,3%) i els informatius de televisió (33,9%) són la primera opció per informar-se. Entre els últims, els de les televisions públiques són els que mereixen més confiança.

«Ara m’hi subscric»

Una altra dada suggereix la necessitat de comptar amb mitjans de confiança que orientin en la voràgine informativa: el 6,1% dels enquestats s'han subscrit a un contingut digital durant el confinament, una dada significativa en un país poc predisposat a pagar per la informació.

El 52% de la ciutadania acudeix directament al web del mitjà que l’interessa, perdent pes l'accés als mitjans a través de les xarxes socials i de Google (38,1%), una via més freqüent en circumstàncies normals.

Alerta davant les fake-news

El 80,3% diu que ha rebut notícies falses o de veracitat dubtosa sobre la pandèmia, que procedeixen majoritàriament de les xarxes socials i aplicacions de missatgeria instantània (64,3%). En aquest sentit, WhatsApp és la principal porta d'entrada de les notícies falses.

El 73,5% de les persones enquestades diuen comprovar les notícies falses, encara que sigui només de les notícies que els interessen o els afecten de manera directa. Els mitjans apareixen com a vacuna contra els rumors, ja que són la segona via utilitzada, darrere de Google, mentre que els sistemes de comprovació (fact-checkers) només són utilitzats pel 10%.

En aquest context de crisi, les xarxes socials tot i que es converteixen en vies de distribució de notícies falses, emergeixen, també, com una vàlvula d'escapament de la ciutadania, que les utilitza abans com a forma de diversió que com a via informativa. El 71% dels ciutadans afirma haver compartit algun meme sobre la crisi del coronavirus, sobretot a través de WhatsApp: el 69% diu fer-ho per diversió i només el 13,7% per a "donar el meu punt de vista" sobre la pandèmia.

El Digilab té una àmplia experiència d'investigació nacional i internacional sobre l'impacte de la tecnologia en la informació i en els mitjans de comunicació. Ha realitzat investigacions per a Facebook / WhatsApp, la Comissió Europea, Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut, Generalitat de Catalunya, entre d'altres.