Benvolgudes, benvolguts,

Per segon any consecutiu m’adreço a la comunitat universitària de la URL amb motiu d’un inici de curs també condicionat per la pandèmia de la Covid-19. Tot just ara fa un any compartia amb tots vosaltres que si una paraula anava en boca de tothom era la paraula “incertesa”. Incertesa sobre l’evolució de la pandèmia, incertesa sobre el nivell de presencialitat a les nostres aules, incertesa sobre l’evolució de la mobilitat internacional, incertesa sobre com desenvolupar el curs acadèmic en el seu conjunt. També afirmava que ens havíem preparat intensament “per implementar un model d’ensenyament-aprenentatge mixt que, donant compliment a les necessàries mesures sanitàries, combini la màxima presencialitat física autoritzada amb una telepresencialitat que s’acosti tot el possible a l’habitual experiència a les nostres aules”. I afegia: “Estem preparats per recuperar la plena presencialitat física tan aviat com es pugui, i també estem preparats per intensificar la virtualitat si l’evolució de la pandèmia així ho exigís”.

Malauradament, l’evolució de la pandèmia va portar a les autoritats sanitàries del Govern de Catalunya a decretar fortes restriccions a partir de mitjans d’octubre de 2020 i es van reduir les activitats presencials als campus de les universitats a la mínima expressió. El segon dels escenaris, el que no volia ningú, la “intensificació de la virtualitat” va tornar a ser una realitat que vàrem haver de mantenir fins pràcticament a finals de curs. Podria també parlar de l’afectació en les pràctiques, o en els treballs finals de grau o de màster, o en l’activitat de recerca en el seu conjunt. De manera que si un curs ha estat el de la Covid-19, aquest ha sigut el curs 2020-21.

Un any després, l’expressió que més ens repetim ara és que aquest ha de ser el curs de la recuperació. Ha de ser el curs on recuperem una normalitat que, per força, serà renovada a partir dels aprenentatges i transformacions de l’experiència viscuda. Hem de recuperar la plena presencialitat a les universitats, especialment en aquelles que som, i volem ser, universitats presencials. L’avançat estat de la campanya de vacunació, si més no a nivell local i europeu, ens omple d’esperança, tot i que ens fa patir i ens entristeix la situació a altres llocs del món. I d’aquí que ens calgui insistir en la crida a la responsabilitat de tots i cadascun de nosaltres. En una situació com la que vivim, la possibilitat de vacunar-se l’hem d’interpretar com una obligació, simplement per responsabilitat social. I no em refereixo només a contribuir a posar les bases per poder recuperar la plena presencialitat en l’educació universitària, em refereixo a contribuir a aturar la progressió d’aquesta pandèmia a nivell global. Comptem també, a nivell de Catalunya, amb el compromís polític del Govern de la Generalitat d’avançar cap a la plena presencialitat a les universitats tan aviat com es pugui, cosa que evidentment agraïm.

A partir de l’experiència del curs passat, arrenquem les activitats docents amb un conjunt de restriccions que ens obliguen a limitar l’aforament a les nostres instal·lacions. De nou, tot i que ara amb menor mesura, ens cal recórrer al mateix model mixt d’ensenyament-aprenentatge del curs passat. Actualment la virtualització té un pes reduït, i afecta en proporcions diferents a cada facultat, o fins i tot afecta de manera diferent en funció del curs o del programa dins d’un mateix centre. Una vegada més vull posar de manifest el reconeixement, l’admiració i l’agraïment a tots els que feu possible que la Universitat pugui continuar desenvolupant les seves missions malgrat les circumstàncies excepcionals. Tant l’estudiantat, com el personal docent i investigador, i el personal d’administració i serveis heu aconseguit tirar endavant el dia a dia de la nostra institució amb un enorme compromís, amb un gran esforç i amb una alta capacitat d’adaptació. A totes i a tots, moltes gràcies!

No puc acabar aquestes línies sense fer una menció especial als estudiants que vàreu començar els estudis de grau el curs passat. Vàreu haver de fer el trànsit als estudis universitaris absolutament condicionats per la pandèmia i el vostre primer any a la universitat ha estat molt més virtual que presencial. No dubteu en cap moment que cada facultat ha fet tots els esforços de què ha estat capaç per prioritzar la vostra adaptació al món universitari, intentant minimitzar l’impacte que aquesta situació pot tenir en la vostra formació. Tenim la plena esperança que aquest curs serà molt diferent, i també tenim el convenciment que l’experiència que heu viscut haurà contribuït positivament en la vostra formació.

També vull adreçar unes paraules especials als que ara us incorporeu al món universitari. La situació avui és molt diferent de la que teníem ara fa dotze mesos, però no estem encara davant d’una situació normalitzada. Entreu al món universitari en unes circumstàncies especials, però no tingueu cap dubte que una de les nostres prioritats continua sent facilitar-vos al màxim possible aquest ingrés a un món que, de ben segur, us prepararà per al futur. Som i volem ser fidels al lema de la nostra universitat: “Ser i saber”! Sigueu benvingudes i benvinguts!

Amb una mirada posada en l’esperança de la recuperació, us desitjo un bon curs 2021-22!

Dr. Josep Maria Garrell i Guiu
Rector