Aquest 2021, Blanquerna-URL ha començat a liderar el projecte Europeu “DeStalk”, format per quatre socis més: The European Network for the Work with Perpetrators of Domestic Violence, Kaspersky, Una Casa per l’Uomo i Regione del Veneto. El projecte ha rebut el suport de la Comissió Europea a través del seu Programa de Drets, Igualtat i Ciutadania.

DeStalk aborda els problemes de la ciberviolència i l’stalkerware, que representen una nova, estesa i oculta forma de violència de gènere. Actualment, existeix un software disponible en l’àmbit comercial que permet espiar secretament la vida privada d’una altra persona mitjançant un dispositiu intel·ligent. En un termini de dos anys, l’equip que ha emprès aquest projecte, format per grans experts en violència de gènere i ciberseguretat, desenvoluparà conjuntament continguts per a una formació centrada en aquesta nova realitat, i l’aplicarà als professionals que treballen tant en els serveis de suport a les víctimes/supervivents de violència de gènere com en els programes de treball amb agressors en serveis sanitaris i socials. A més, també hi tindran accés aquelles parts interessades d’autoritats regionals i governamentals que es trobin en una posició clau al respecte, per tal que puguin ajudar a conscienciar al públic general i a prendre mesures contra la ciberviolència.

"Al assumir el lideratge de la coordinació del projecte DeStalk, el Grup de Recerca Parella i Família de la Facultat de Psicologia Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna (Universitat Ramon Llull) es compromet a posar fre a la violència de gènere dins d’aquestes noves i desconegudes eines i mitjans, que tenen lloc a la xarxa però que produeixen danys reals a la nostra comunitat”, afirma la Dra. Berta Vall, professora associada de Blanquerna-URL. “Estem abordant el tema amb un enfocament innovador i un sòlid consorci de múltiples parts interessades, donant continuïtat i nous desenvolupaments als nostres esforços en matèria d’igualtat de gènere i prevenció de la violència de gènere".

Violència de gènere i abús online

A Europa, set de cada deu dones que han experimentat ciberassetjament també han experimentat almenys una forma de violència física o sexual per part de la seva parella. De la mateixa manera, el 71% dels perpetradors de violència de gènere, ha controlat les activitats informàtiques de la seva parella i el 54% ha fet un seguiment dels telèfons mòbils de la víctima emprant un software d’assetjament. El 2019, Kaspersky va detectar un augment del 67% interanual pel que fa a l’ús de ciberassetjament als dispositius mòbils dels seus usuaris a nivell mundial, sent els països europeus més afectats Alemanya, Itàlia i França. Actualment, Kaspersky treballa en un anàlisi de les xifres del 2020 i publicarà les seves conclusions a finals d’aquest mes.

“L’anàlisi preliminar de les dades del 2020, mostra que la situació no ha millorat gaire: el nombre de persones afectades es manté més o menys al mateix nivell que l’any anterior, resultats que poden ser explicats per la creixent integració de les tecnologies a les nostres vides. Malauradament, aquest software utilitzat per a assetjar s'està convertint en una altra forma de violència de gènere, i el més trist, és que encara compta amb un estatus legal, motiu pel qual és bastant difícil lluitar-hi únicament mitjançant eines tecnològiques. No obstant això, seria de gran ajuda que els professionals i usuaris fossin conscients de que l’stalkerware existeix, sabessin reconèixer els senyals de que el software ha sigut instal·lat en els seus dispositius i tinguessin clar com actuar després”, comenta Alfonso Ramírez, director general de Kaspersky Espanya.

El treball en xarxa és clau

El projecte DeStalk desenvoluparà una estratègia multinivell amb tres fites clau. La primera i més important, la creació d’una formació en línia sobre ciberviolència i l’stalkerware que estarà disponible la majoria de les llengües europees i que anirà dirigit a professionals i responsables polítics. En segon lloc, l’actualització i posada a prova de les eines actualment existents per als professionals que treballen en els serveis de suport a les víctimes i en els programes de treball amb agressors. Finalment, i no per això menys important, el pilotatge d’una campanya regional de sensibilització combinada amb pautes de reproducció que hauran d’utilitzar els diferents agents interessats estratègics.

"Els efectes de la ciberviolència sobre les dones i les nenes són devastadors, ho consumeixen tot, no tenen fi, perquè formen part d'un contínuum de violència (offline i cibernètica) que les priva de la seva llibertat", diu Alessandra Pauncz, directora executiva de WWP European Network.

La formació online, amb l'assistència de 200 professionals, permetrà una comprensió profunda de la ciberviolència i l’stalkerware, cosa que tindrà un impacte indirecte però molt significatiu tant a l’hora d’ajudar a milers de víctimes com a l’hora de treballar amb perpetradors de ciberviolència. A més, el programa pilot de formació regional millorarà la capacitat i la cooperació entre els serveis de suport a les víctimes i els programes per a agressors, que proporcionarà un efecte durador i reproduïble a centenars d’individus en tractament.

“Malauradament, la ciberviolència i l’stalkerware sovint passen per alt en els serveis que treballen sobre violència de gènere, i actualment no estan sent abordats en gran part dels programes de tractament per a agressors ni en serveis de suport a les víctimes. Una de les principals causes d’aquesta mancança, és la falta de formació específica i eines adequades que els professionals tenen al seu abast per fer front a aquest fenomen. Per aquest motiu, un dels eixos del nostre treball serà la revisió sistemàtica i l’adaptació de tots els materials que els professionals utilitzen diàriament amb els agressors i les víctimes, per tal proporcionar-los un conjunt d’eines eficaces per a l’abordatge de la ciberviolència i l’stalkerware", assenyala Elena Gajotto, directora de projectes d'Una Casa per l'Uomo.

La consciència i el compromís amb la lluita contra la ciberviolència prendran rellevància entre les autoritats públiques que participaran en la formació online i en la campanya pilot de sensibilització, que arribarà directament a uns 700 professionals. Les taules rodones permetran també als experts i funcionaris públics compartir la seva experiència i redactar directrius per a la reproducció a escala europea de noves campanyes territorials contra la ciberviolència.

Per saber-ne més sobre la Coalició contra l’Stalkerware, podeu visitar la pàgina web oficial.