Blanquerna Ramon Llull University

Cercador

  • Estudis ( 0 )
  • Notícies ( 0 )
  • Professorat ( 0 )
  • Resta del Web ( 0 )
Acte d'homenatge Llorenç Gomis a l'Auditori

Acte d'homenatge Llorenç Gomis a l'Auditori

22 de desembre de 2021

“Llorenç Gomis és el gran referent del periodisme del segle XX a Catalunya”. Amb aquestes paraules va definir el Dr. Josep Maria Carbonell al periodista Llorenç Gomis, el que fou director durant cinquanta-cinc anys de la revista de pensament i cultura ‘El Ciervo' i professor de la FCRI Blanquerna-URL.

L’homenatge al periodista va tenir lloc ahir a l'Auditori de la Facultat durant la clausura dels actes de celebració del 70è aniversari de la revista, i hi van intervenir la filòsofa Victoria Camps, el periodista Lluís Foix; el poeta Alejandro Duque Amusco, i el director de la revista Jaume Boix.

“Si el periodisme a Catalunya té alguns trets diferencials dels de Madrid, va dir el degà, és perque hi ha hagut uns canons i uns valors, formes diferents de fer periodime, i el Llorenç hi va tenir un gran paper. Va marcar una escola de rigor, va fer un periodisme pulcre, inteligible i digne. Va ser dels professors que va assentar el nostre model d’estudis en Comunicació. Ens va ajudar a entendre que en els nostres estudis calien unes bases sòlides en cultura, en escriptura, en humanitats. Les seves classes encara son recordades.”

“Una persona lliure”

Victoria Camps en va destacar diferent vituts, en primer lloc la independència, “era una persona lliure, compromesa només amb les seves idees, no necessitava el confort d’un partit polític o d’una ideologia, era catòlic lliberal, sense complexos, en una època en que parlar d’espiritualitat o declarar-se cristià era difícil, era anacrònic. M’admirava aquesta valentia tan natural. En segon lloc, la discreció, tenia el gust pel treball anònim, disfrutava escrivint editorials. Tenia també un esperit conciliador, es preguntava perquè costa tant parlar bé de la gent. I la darrera virtut, la seva paciència, ho va explicar molt bé al text Europa, escuela de paciencia, crec que l’hauriem de rellegir, cal saber esperar”.

“Poeta, escriptor, periodista i humanista”

El periodista Lluís Foix va recordar la nit de cap d’any de 2005, el dia que va morir Llorenç Gomis, de com espontàniament van anar a casa seva amb altres amics com Jaume Arias, Pasqual Maragall i Diana Garrigosa per donar el darrer adéu a l’amic. Va explicar, com a nècdota, que ell va ser becari i cap del recordat periodista. “Just abans de venir a aquest acte he passat per l’hotel que abans va ser la redacció de La Vanguardia, he recorregut els passadissos i he evocat aquells temps, el despatx del Llorenç, la seva austeritat, tenia un despatx petit, fosc, amb un ‘flexo’, allà escrivia els editorials. No feia soroll, era una persona de silencis que parlaven, i quan parlava deia les coses amb gran precissió perquè ho havia pensat abans i tenia un gran el domini del llenguatge”. Foix va resumir en quatre paraules la trajectòria de Llorenç Gomis: Va ser poeta, escriptor, periodista i humanista, “una persona que havia llegit molt als francesos, era una persona enamorada de la bellesa, tenia capacitat d’admiració, s’enamorava de la vida en general.” En va destacar la seva elegància humana, “no per la manera de vestir, sinó per no parlar malament de la gent, era irònic, era europeista no creia en les fronteres, ni les físiques ni les ideològiques ni les polñitics ni periodistiques. Tenia la pregunta adequada en el moment oportú i era un mestre de la ironia i la subtilesa. Després de 30 anys treballant amb ell, això és el que en puc dir” va concloure.

La naturalitat per explicar les coses

Durant l’acte també van parlar tres professors de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL que van tenir a Llorenç Gomis com a professor i mestre: Enric Xicoy, Francesc Marc Àlvaro i Miquel Peralta, que en van destacar les lliçons de periodisme tan quan feia les classes com en els seus articles dels dilluns a La Vanguardia. “Va ser capaç de fer articles metaperiodístics, va aconseguir parlar del periosime pels que no eren periodistes i ho feia d’una manera molt amena. En desctaco la naturalitat amb la que explicava les coses, era clar, com a les seves classes. I només algú que ha pensat molt pot ser amè, clar i lúcid.

Va cloure l’acte el poeta Alejandro Duque Amusco que va destacar la originalitat de la seva poesia.



Notícies relacionades

logo

Excel·lència és futur