Més enllà del diagnòstic: la força de les paraules en salut

Aquest curs s’adreça a professionals de la salut, però també a persones formades en antropologia, narratologia, filosofia i humanitats.

Proporcionar una visió panoràmica del marc teòric de les darreres dècades sobre la interrelació entre relat i malaltia.

Estem avesats a frases com “tot anirà bé”, “vostè no té res” o “pateix un càncer agressiu”. Però què s’amaga darrere d’aquestes paraules? Sabem que el llenguatge no només descriu la realitat, sinó que també la modela. Les paraules no són neutres: poden alleujar o ferir, obrir possibilitats o tancar-les, donar sentit al patiment o intensificar-lo. En l’àmbit sanitari, la manera d’anomenar i explicar el que passa forma part de la cura. Les paraules contribueixen a configurar com el pacient viu i entén la seva experiència, i escoltar les seves històries permet anar més enllà d’una medicina estrictament tècnica, cap a una pràctica més humana que cura, cuida i acompanya.

En aquest curs, abordarem algunes de les reflexions filosòfiques i antropològiques clau sobre el paper del llenguatge en la pràctica clínica, analitzarem situacions reals i oferirem eines per afinar l’escolta i l’ús de la paraula, amb l’objectiu de cuidar millor, també, a través del que diem.

Sessió 1. Conferència inaugural: El relat en el procés de dol (Docent: Dr. Francesc Torralba) Davant de la mort d’una persona estimada, sovint sentim que, senzillament, no hi ha paraules. En aquesta sessió, indagarem sobre què és el que es pot plasmar a través del llenguatge d’un fet que et deixa buit de paraules i com el relat influencia en el procés d’intentar integrar l’inassumible.

Sessió 2. Cuidar amb paraules (Docent: Dra. Mar Rosàs)
Fem servir i escoltem frases com “té una malaltia crònica” o “pateix un càncer agressiu”, però què hi ha darrere d’aquestes paraules? En aquesta sessió explorarem com les històries que expliquem –pacients, professionals sanitaris, familiars, mitjans de comunicació, fins i tot l’administració-, influencia directament com es viu la malaltia i la reconfiguració de la identitat del pacient després del diagnòstic d’una patologia greu.

Sessió 3. La “medicina narrativa” (Docent: Dra. Montse Esquerda) Què vol dir que la “medicina és narrativa”? Rita Charon forjà aquest concepte (2007), que ha fet fortuna. En aquesta sessió s’explicaran eines conceptuals que l’autora fa servir per explicar-lo i que procedeixen de la filosofia i la teoria literària contemporànies. I se suggerirà als professionals sanitaris com actuar en consonància.

Sessió 4. Les narratives dels professionals en l’àmbit assistencial (Docent: Sr. Pau Miquel) En aquesta sessió, a partir de l’anàlisi dels relats de professionals de la salut davant la mort d’un dels seus pacients, explorarem si la redacció d’aquests textos reflexius promou l’expressió d’aprenentatges en l’àmbit ètic. També estudiarem quins poden ser els efectes assistencials, professionals i personals d’organitzar una pràctica narrativa reflexiva a nivell institucional. Ens sembla fonamental perquè considerem que la narrativa del que fem ens sosté, ens permet persistir, i és una forma de tenir cura de nosaltres mateixos.

Sessió 5. “Vostè no té res” (Docent: Dra. Mar Rosàs) Sovint, els pacients expressen que els professionals sanitaris que els atenen no se’ls prenen prou seriosament. Aquest qüestionament té múltiples efectes negatius per als pacients, tant en l’àmbit estrictament biomèdic, com en l’econòmic, el laboral i el personal. En aquesta sessió, de la mà del concepte “d’injustícia epistèmica”, estudiarem les arrels de la manca de credibilitat de pacients amb algunes patologies que tendeixen a despertar suspicàcies, així com maneres de contrarestar-ho.

Sessió 6. Taller d’escriptura creativa per a pacients i professionals de la salut (Docent: Sr. Óscar Sotillos) Els pacients estan acostumats a ser els subjectes passius del seu procés patològic. Per contra, hi ha pocs exercicis tan terapèutics com relatar la pròpia història. En aquesta sessió oferirem propostes creatives adreçades als professionals de salut amb l’objectiu d’encoratjar els seus pacients perquè siguin ells qui posin les paraules i vertebrin la vivència patològica i de sanació des de la seva perspectiva.