Llibre d’estil de Blanquerna
Índex
1. Majúscules i minúscules
2. Nombres
3. Tipus de lletra
4. Cometes
5. Abreviacions
6. Traducció
7. Nomenclatura Blanquerna
8. Citacions bibliogràfiques
9. Llenguatge no discriminatori
10. Tractaments protocol·laris
11. Subtitulació
12. Llistes de titulacions, serveis i organismes, càrrecs i grups de recerca
13. Altres
1. MAJÚSCULES I MINÚSCULES
S’escriuen en majúscula inicial tots els substantius i adjectius que componen el nom d’una institució, empresa, organisme, entitat, òrgan de gestió, etc.
la Facultat de Ciències de la Salut
el Departament d’Educació Infantil
el Vicedeganat d’Educació i Programes Internacionals
el Servei d’Atenció al Professorat (SAP)
l’Institut de Recerca en Innovació Educativa i Lideratge
el Servei d’Informació i Orientació a l’Estudiant (SIOE)
la Unitat de Mobilitat
Alumni Blanquerna (però: els alumni → estudiants)
l’Hospital de Sant Pau
la Facultat
l’Àrea de Pastoral
la Biblioteca
En canvi, si la designació és genèrica i no fa referència a una entitat concreta, l’escriurem en minúscula.
les facultats Blanquerna-URL
els departaments de les universitats catalanes
les universitats espanyoles
la junta directiva de l’empresa
Passa el mateix amb les designacions coreferents, quan es designa una entitat mitjançant una denominació sinònima que no és el seu nom propi. També s’escriuen en minúscula.
l’Ajuntament de Barcelona → el consistori barceloní
Per contra, quan es tracta d’una designació incompleta de l’entitat o la institució (perquè, per context, la denominació completa se sobreentén), es mantenen les majúscules en els elements que originalment en porten.
la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport → la Facultat
- la Universitat Ramon Llull → la Universitat
Escriurem en minúscula els noms de càrrecs, títols nobiliaris, designacions professionals, eclesiàstiques i militars.
el rector de la URL
Marc Franco, el degà de la FPCEE
la professora Herrero
el president de la Generalitat
Només els escriurem en majúscula en les formes protocol·làries de tractament, que exposem a continuació (vegeu l’apartat 1.3 i l’apartat 9).
Recordeu que el mot papa s’escriu en minúscula quan acompanya el nom propi:
el papa Francesc (però: el Papa)
Tots els elements de les formes protocol·làries de tractament s’escriuen en majúscula excepte les preposicions i els articles.
Molt Honorable President de la Generalitat
el M. Hble. President de la Generalitat (abreujat)
Rectora Magnífica de la Universitat
Reverendíssim Senyor Bisbe de Girona
Pel que fa als tractaments de respecte i les designacions genèriques, s’escriuen en minúscula, però si apareixen abreujades s’escriuen en majúscula.
sant Francesc → St. Francesc
el senyor Pérez → el Sr. Pérez
el doctor Riera → el Dr. Riera
mossèn Just Pastor → Mn. Just Pastor
La forma abreujada de professor és prof., en minúscula.
la professora Joana Camps → la prof. Joana Camps
Quan parlem d’un professor que no és doctor, optarem pel tractament de professor o professora (prof.), i si es tracta d’una persona que no és professora (membre del PAS, per exemple), utilitzarem senyor o senyora (Sr. o Sra.).
Les formes de tractament no catalanes s’escriuen en majúscula.
Sir Chaplin
Lady Di
Monsieur Dupond
Escriurem el mot genèric en minúscula (grau, màster, postgrau) i la designació en majúscula inicial a cada element (substantius i adjectius).
el grau en Educació Primària
el màster en Atenció Precoç i Família
el màster universitari en Ficció
el màster de formació permanent en Teràpia Familiar
el doctorat en Ciències de l’Educació i de l’Esport
el programa avançat en Comunicació Esportiva
la càtedra de Matemàtica Aplicada
Pel que fa a les mencions o especialitats, també escriurem el mot genèric en minúscula i la designació en majúscula inicial a cada element.
menció en Educació Musical
especialitat en Logopèdia Clínica
Cal diferenciar aquests usos de les disciplines, que s’escriuen en minúscula inicial quan les fem servir en sentit genèric:
li interessa la psicologia
és experta en educació
s’han convocat oposicions a dues càtedres d’història
Escriurem en majúscula inicial tots els substantius i adjectius que componen el nom d’una activitat, un premi, una trobada, una jornada, un simposi, una cimera, etc., oficialment constituïda. Apliquem el mateix criteri pel que fa al nom de les càtedres.
el XXVIII Congrés d’Estudiants de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL
el IV Simposi Internacional d’Educació
la Jornada d’Activitat Física i Salut
els Jocs Olímpics del 1992
el XVII Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura
la Cimera sobre el Canvi Climàtic
la Càtedra UNESCO de Mètodes Numèrics en Enginyeria
Si la designació apareix de manera incompleta, es respecten les majúscules originals.
el XXVIII Congrés d’Estudiants de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL → el Congrés
la Jornada d’Activitat Física i Salut → la Jornada
En canvi, les designacions coreferents (sinònimes) s’escriuen en minúscula.
El IV Simposi Internacional → l'esdeveniment
Pel que fa als títols de ponències, taules rodones, comunicacions, conferències o discursos que no incloguin el genèric en la denominació, escriurem només majúscula al primer element i la designació anirà entre cometes:
la taula rodona “Escola i universitat, un tàndem necessari per a la millora educativa”
la conferència “Treball vivencial sobre la família”
Quant a les denominacions de premis o distincions, escrivim la paraula premi en majúscula inicial quan forma part del nom i també les categories o àmbits que puguin acompanyar la denominació.
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
Premi Nobel de Literatura
Guardons de l’Esport
els premis Goya (però: Premi Goya a la Millor Interpretació)
En els noms de cursos, seminaris o tallers que no incloguin el genèric en la denominació, escriurem només en majúscula el primer element. La resta d’elements només van en majúscula si són noms propis que n’han de portar.
L’Escola d’Estiu organitza els cursos Art i escola: com i per què desenvolupar la creativitat i La màgia com a instrument pedagògic
En canvi, si la paraula curs, seminari, taller, etc. forma part del nom del curs, s’escriu amb majúscula.
el Curs de català per a no-catalanoparlants
En general, s’escriuen amb majúscula inicial a cada element (noms i adjectius).
l’assignatura Llenguatge Visual i Plàstic
les assignatures Seminari II i Educació Física
Les denominacions Pràcticum, Treball Final de Grau o Treball Final de Màster s’escriuen en majúscula inicial quan actuen com a assignatura. Si apareixen com a genèric, s’escriuen en minúscula.
el Pràcticum s’imparteix a tercer curs / els pràcticums de la Facultat
el Treball Final de Grau és una assignatura anual / la redacció del treball final de grau
Pel que fa als seminaris, apliquem la mateixa norma.
el Seminari IV: Psicologia i Salut Mental / els seminaris del grau
Escriurem en minúscula tots els elements que componen el nom d’un cicle educatiu.
fa segon d’educació primària
l’educació secundària obligatòria
el batxillerat
la formació professional
Escriurem en majúscula tots els elements (substantius i adjectius) que componen el nom d’un grup de recerca.
el Grup de Recerca en Salut, Activitat Física i Esport
Pel que fa als projectes de recerca, els escriurem només amb majúscula al primer element.
el projecte Religió, educació i pau
Els noms de lleis, decrets, codis i altres documents legals s’escriuen en rodona i amb majúscula només al primer element.
la Llei 8/1980, de 10 de març, de l’estatut dels treballadors
el Decret 332/2011, de 3 de maig, de reestructuració del Departament de Benestar
el Pla docent de l’assignatura Llenguatge Visual i Plàstic
el Pla d’estudis del grau en Educació Infantil
En designacions incompletes del títol de la norma, la majúscula es manté.
- la Llei 8/1980, de 10 de març, de l’estatut dels treballadors → la Llei
a) Publicacions
Els títols de llibres, obres teatrals i musicals, pel·lícules, discos, obres plàstiques, etc., porten majúscula al primer element i, si cal, en les paraules del títol que n’hagin de dur perquè són noms propis. S’escriuen, a més, en cursiva.
el llibre Qui té por de Virginia Woolf?
l’obra de teatre Mar i cel
la tesi doctoral Tecnologies aplicades en l’àmbit de la logopèdia
Si el títol apareix en un titular d'una publicació periòdica, el marcarem entre cometes simples (‘ ’).
b) Publicacions periòdiques
Escriurem en majúscula tots els substantius i adjectius que componen els títols de publicacions periòdiques (diaris, revistes, etc.). S’escriuen, a més, en cursiva.
La Vanguardia
el setmanari El Temps
La Revista de Blanquerna-URL
el Butlletí de Blanquerna-URL
el Full Informatiu
c) Textos religiosos
S’escriuen en majúscula (i en rodona) tots els substantius i adjectius que componen el títol d’un text religiós.
la Bíblia
l’Evangeli segons sant Joan (però: Jesús predicà l’evangeli als seus seguidors com a doctrina)
l’Alcorà
d) Documents eclesiàstics i encícliques
S’escriuen en cursiva i en majúscula inicial els títols dels documents eclesiàstics i les encícliques papals.
L’exhortació Evangelii gaudium
L’encíclica Laudato si’
Gaudium et spes
Laborem exercens
e) Col·leccions
S’escriuen en majúscula tots els substantius i adjectius que componen el nom d’una col·lecció.
la col·lecció Els Nostres Clàssics
la col·lecció Blanquerna Educació
2. NOMBRES
En general, és preferible escriure els nombres amb lletres.
cinquanta-set estudiants
dotze candidats
els anys trenta
Però optem per escriure amb xifres els nombres formats per tres mots o més, els nombres que expressen una quantitat i van seguits del símbol corresponent, els nombres amb decimals, les operacions i les enumeracions.
1.312 inscrits
237 €
50 kg (però: cinquanta quilos)
És preferible que el text sigui homogeni, però si les circumstàncies ho requereixen poden conviure nombres escrits en xifres i en lletres en un mateix escrit.
S’escriuen amb xifres romanes els nombres que acompanyen els noms de càrrecs jeràrquics civils i religiosos, de monarques i els que formen part del nom d’assignatures consecutives; els segles també s’escriuen amb xifres romanes i, en aquest cas, és recomanable posar la xifra en versaletes si el format ho permet (edicions en paper).
Joan Pau II
Jaume I
el segle XIX
Economia de l’Empresa II
En general, escrivim els nombres ordinals amb lletres. Es poden escriure abreujats, amb xifres aràbigues, si hi ha restriccions d’espai o si es tracta d’enumeracions.
els alumnes de segon d’Educació Infantil → els alumnes de 2n d’Educació Infantil
primer premi → 1r premi
la quinzena edició de les jornades → la 15a edició de les jornades
Pel que fa als noms de premis, jornades, simposis, congressos, etc., si el nom inclou un nombre ordinal, generalment l’escriurem amb xifres romanes, tot i que si està format per un sol mot el podem escriure amb lletres.
Segona Jornada en Fisioteràpia Infantil i Neurofisioteràpia
IV Simposi Internacional
XXVIII Jornades d’Escola Rural
3. TIPUS DE LLETRA
a) Institucions, empreses i entitats
Els noms d’institucions, empreses, marques registrades i altres entitats com organitzacions, associacions, fundacions, etc. s’escriuen en rodona i amb majúscula inicial a tots els substantius i adjectius.
la Facultat de Ciències de la Salut
la Fundació Blanquerna
el Banc de Productes no Alimentaris
la Residència Jubany
b) Documentació oficial
Els noms de lleis, decrets, codis i altres documents legals s’escriuen en rodona, i amb majúscula només al primer element.
la Llei 8/1980, de 10 de març, de l’estatut dels treballadors
el Decret 332/2011, de 3 de maig, de reestructuració del Departament de Benestar
el Pla docent de l’assignatura Llenguatge Visual i Plàstic
el Pla d’estudis del grau en Educació Infantil
En designacions incompletes del títol de la norma, la majúscula es manté.
la Llei 8/1980, de 10 de març, de l’estatut dels treballadors → la Llei
c) Parts d’una obra i col·leccions
Les parts d’un llibre, d’un disc, d’una publicació periòdica, etc., com ara un article, un capítol, un poema o una cançó, s’escriuen en rodona i entre cometes.
el Dr. Gallifa ha publicat l’article “Allò comú i públic en l’educació” a La Vanguardia
el capítol “La revolta del terrat”, del llibre Cròniques de la veritat oculta
Les col·leccions també s’escriuen en rodona, però sense marca tipogràfica de cometes ni cursiva.
la col·lecció Els Nostres Clàssics
la col·lecció Blanquerna Educació
d) Activitats i esdeveniments
Els noms de congressos, jornades, simposis, trobades, premis, col·loquis, etc. s’escriuen en rodona i amb majúscula inicial a cada nom i adjectiu de la denominació.
el XXVIII Congrés d’Estudiants de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL
el IV Simposi Internacional d’Educació
la Jornada d’Activitat Física i Salut
Els noms de conferències, comunicacions, ponències, discursos, taules rodones, etc. que no incloguin el genèric en la denominació, també s’escriuen en rodona, però entre cometes i només amb majúscula en el primer element:
la taula rodona “Escola i Universitat, un tàndem necessari per a la millora educativa”
la conferència “Treball vivencial sobre la família”
e) Cursos, seminaris i tallers
Els noms dels cursos també s’escriuen en rodona.
el Curs de català per a no catalanoparlants
f) Unitats de mesura i els seus símbols
S’escriuen en rodona les unitats de mesura i els seus símbols, separats del quantificador per un espai.
l’acte serà dimarts vinent a les 9 h
un recorregut de 8 km
g) Citacions
Les citacions de fragments d’altres textos, siguin en la llengua que siguin, no s’escriuen en cursiva, sinó en rodona i entre cometes.
el tribunal ha destacat “la professionalitat amb què ha encarat el projecte”
h) Sigles
Les sigles s’escriuen en rodona, encara que designin un títol o una publicació que s’escrigui en cursiva.
la Gramàtica del català contemporani (GCC)
i) Textos sagrats
Els noms dels textos sagrats s’escriuen en rodona.
la Bíblia
l’Evangeli segons sant Marc
a) Títols d’obres i publicacions
Els títols de llibres, obres teatrals i musicals, pel·lícules, discos, obres plàstiques, etc. s’escriuen en cursiva i amb majúscula inicial.
el llibre Qui té por de Virginia Woolf?
També s’escriuen en cursiva i amb majúscula inicial els elements significatius del títol de publicacions periòdiques (diaris, revistes, etc.).
La Revista de Blanquerna
el butlletí ConsCIÈNCIAurl
Les tesis doctorals i els treballs finals de grau, d’investigació, informes, etc., també s’escriuen en cursiva i amb majúscula inicial.
la tesi doctoral Del disseny gràfic a la direcció d’art en publicitat. Fonaments del discurs visual.
el treball Una mirada teatral de la Barcelona actual
el document La URL en el segle XXI
b) Estrangerismes no catalanitzats i llatinismes
Les paraules o expressions estrangeres no catalanitzades s’escriuen en cursiva.
la sessió serà en streaming
ho va acabar in extremis
Sempre que sigui possible, si no hi ha canvi de matís, prioritzarem la forma catalana existent.
online → en línia
brainstorming → pluja d'idees
fer scroll o scrolling → desplaçar-se, moure’s, navegar...
fer networking → fer xarxa
workshop → taller
Algunes professions actuals no tenen traducció exacta al català. En aquests casos, les escriurem en cursiva i en minúscula.
sales & marketing manager
events manager
HR generalist
c) Usos metalingüístics
Les lletres, paraules o grups de paraules que tenen una funció metalingüística (és a dir, que es prenen com a formes lèxiques) s’escriuen en cursiva.
l’expressió Déu vos guard
les paraules grau i màster s’escriuen en minúscula
d) Títols d’encícliques papals
Els títols de les encícliques papals i altres documents eclesiàstics s’escriuen en cursiva i en majúscula inicial.
Evangelii gaudium
Gaudium et spes
Quan el suport del text no permeti inserir cursiva, se substituirà per cometes simples. Per exemple, als peus de foto de les publicacions d’Instagram (copy).
4. COMETES
Per norma general, quan hàgim d’utilitzar les cometes, emprarem les altes (“ ”), en comptes de les baixes o angulars (« »). Si cal marcar un segon nivell dins de l’element entre cometes, utilitzarem les altes simples (‘ ’). Escrivim entre cometes els casos següents:
Escriurem entre cometes les citacions textuals literals i els fragments de discursos directes. Els signes de puntuació com la coma o el punt sempre quedaran fora de les cometes tret que la citació comenci i acabi una frase.
El tribunal ha destacat “la professionalitat amb què ha encarat el projecte”.
“Tot el coneixement està connectat. La part divertida és trobar-ne les connexions.” Aquesta va ser la conclusió de la professora.
Els títols de les parts d’una obra (articles, capítols, poemes, cançons, etc.) s’escriuen entre cometes.
el Dr. Gallifa ha publicat l’article “Allò comú i públic en l’educació” a La Vanguardia
- el capítol “Les minyones a l’estiu”, de Mirall trencat
Els noms de conferències, comunicacions, ponències, discursos, taules rodones, etc. en què el genèric no forma part de la denominació, s’escriuen en rodona, entre cometes i només amb majúscula en el primer element:
la taula rodona “Escola i universitat, un tàndem necessari per a la millora educativa”
la conferència “Treball vivencial sobre la família”
Fem servir les cometes simples per expressar el significat d’una paraula o expressió.
- online vol dir ‘en línia’
5. ABREVIACIONS
Una abreviatura és la representació d’un mot mitjançant alguna de les seves lletres. La primera sempre ha de correspondre a la inicial del mot i, en la gran majoria de casos, s’escriuen amb un punt final.
carrer → c. / c/
senyor → Sr.
doctor → Dr.
per exemple → p. ex.
telèfon → tel.
professor → prof.
número → núm. / n.
pàgina → pàg. / p.
Si el mot original porta majúscula inicial o bé es tracta d’una forma de tractament, l’abreviatura també s’escriu en majúscula.
el Departament de Psicologia → el Dept. de Psic.
Molt Honorable Senyora → M. Hble. Sra.
doctor → Dr.
mossèn → Mn.
Les abreviatures es poden formar per contracció o per truncament. Per contracció vol dir que la part suprimida és l’interior del mot, de manera que es mantenen algunes lletres inicials i algunes de finals. Per truncament significa que la part suprimida és la part final del mot.
carretera → ctra.
sant → St.
document → doc.
avinguda → av.
Només les abreviatures creades per contracció poden formar plural. Les abreviatures formades per truncament són invariables.
senyora → Sra. / Sres.
pesseta → pta. / ptes.
Més informació:
S’escriuen en majúscules i sense punts ni espais entremig.
l’IVA
els EUA
el PSC
Són invariables, de manera que no se’n pot marcar el plural ni afegint-hi una s ni duplicant-ne les lletres.
les ONGs → les ONG
els EEUU → els EUA
els RRHH → els RH
En són una excepció els casos tradicionals com PPCC, CCOO o JJOO.
Pel que fa a les sigles que s’han lexicalitzat, van en minúscula i poden formar plural.
un ovni, dos ovnis
el radar, els radars
la sida
En les sigles poc conegudes, el primer cop que surtin haurem d’escriure la denominació desplegada i, al costat, la sigla entre parèntesis. A partir d’aquest moment, ja les podrem escriure abreujades.
l’Associació Catalana d’Infermeria i Salut Escolar (ACISE)
Podem presentar directament amb la sigla els casos prou establerts com URL, UB, UAB, URV, UOC, UIC, UdG, etc.
Apostrofació
Si es llegeixen lletrejades i comencen en vocal, les sigles s’apostrofen segons les regles generals.
l’IPC
l’ONG
Si es llegeixen lletrejades però comencen en consonant, apostrofarem si la primera consonant, en lletrejar-la, comença en vocal.
l’HTML
l’NBA
l’OTAN
Si es llegeixen com si fossin una paraula (no lletrejant, és a dir, tal com sona), les sigles s’apostrofen segons les regles generals.
l’IVA
l’ONU
la INTERPOL
la UEC
En el cas de “la URL”, no s’apostrofa perquè s’entén que es llegeix desplegant la denominació (“la Universitat Ramon Llull”, i no “la u erra ela”).
Més informació:
Els símbols són formes abreujades que es prenen com a representació d’una cosa o operació. No porten punt, són invariables i s’escriuen en rodona i després d’un espai.
l’acte durarà 1 h
el 60 % dels participants
la temperatura és de 28 °C
Els preus i les quantitats s’expressen amb punt entre milers i centenes:
8.234,56 €
Els anys, en canvi, s’expressen sense punt:
2021
Més informació:
6. TRADUCCIÓ
a) Designacions de càrrecs
Les designacions de càrrecs, en general, les traduïm.
la concejala de Juventud → la regidora de Joventut
el ministro de Sanidad → el ministre de Sanitat
b) Entitats i institucions de l’Administració
En general, traduïm els noms de les entitats i institucions de l’Administració.
Delegación de Hacienda → Delegació d’Hisenda
- Ministerio del Interior → Ministeri de l’Interior
a) Centres educatius, institucions, organismes
En general, no traduïm els noms d’escoles, instituts, universitats i altres institucions, però si el nom és opac optarem per escriure’l directament traduït o posar-ne la traducció tot seguit, entre parèntesis.
Universidad de Zaragoza
Vrije Universiteit Brussel
Universidad Complutense de Madrid
Instituto de Estudios Medievales
b) Congressos, jornades i fires
En general, no traduïm els noms de congressos, jornades, fires i altres esdeveniments similars, però si el nom és opac optarem per escriure’l directament traduït o posar-ne la traducció tot seguit, entre parèntesis.
XV Congreso de Antropología
X Jornada de Docencia del Derecho
Mobile World Congress
c) Premis, programes i projectes
En general, no traduïm els noms de premis, programes, projectes i altres esdeveniments similars, però si el nom és opac optarem per escriure’l directament traduït o posar-ne la traducció tot seguit, entre parèntesis.
VII Premios Internacionales de Empresa
d) Grups de recerca
En general, no traduïm els noms de grups de recerca, però si el nom és opac optarem per escriure’l directament traduït o posar-ne la traducció tot seguit, entre parèntesis.
el Grupo de Investigación en Farmacología y Fisiopatología Vascular
e) Assignatures
Pel que fa a les assignatures en anglès, no en traduïm el nom ni hi afegim cap marca tipogràfica.
Sport and Territorial Development
7. NOMENCLATURA BLANQUERNA
Les tres facultats Blanquerna-URL i el servei que les aglutina s'escriuen així:
Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL
Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL
Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL
Serveis Generals de Blanquerna-URL
Abreugem les facultats de la manera següent:
la FPCEE
la FCS
la FCRI
Si optem per afegir la denominació “Blanquerna” al darrere dels noms de les facultats, s'ha d'afegir també la referència “URL”, amb guionet i sense espais.
la FPCEE Blanquerna-URL (millor, la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport-URL)
la FCS Blanquerna-URL (millor, la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL)
la FCRI Blanquerna-URL (millor, la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL)
En canvi quan parlem de la Fundació Blanquerna, no hi afegim el “-URL”.
la Fundació Blanquerna
No s’apostrofa perquè ho llegim desplegant la designació.
- la Universitat Ramon Llull → la URL
Amb la preposició en.
grau en Educació
grau en Nutrició Humana i Dietètica
Per a l'assignatura, utilitzarem la forma:
Treball Final de Grau
Treball Final de Màster
En comptes de:
Treball de Fi de Grau
Treball de Final de Grau
perquè es tracta del treball que es fa al final del grau.
8. CITACIONS BIBLIOGRÀFIQUES
Els criteris de citació són diferents en funció de la facultat. En l'enllaç següent podeu veure quins es recomanen en cada cas:
Biblioteca Blanquerna - Com citar
Per citar textos bíblics, primer indiquem de forma abreujada el llibre de la Bíblia al qual pertany el text, seguit del capítol. A continuació, després d’una coma i sense espai posterior, hi afegim els versets, separats entre si per un guionet.
Gn 24,37-42
Jn 8,12-36
9. LLENGUATGE NO DISCRIMINATORI
En català, com en la resta de llengües romàniques, la forma de masculí coincideix amb la forma no marcada pel que fa al gènere. Emprar el masculí com a genèric no és excloent, perquè justament, com que és la forma no marcada pròpia, no fa referència a cap gènere. Gràcies al context, podem deduir que un text redactat en masculí genèric no es dirigeix exclusivament als homes, sinó que inclou totes les persones, sense distinció.
Ara bé, tot i que la llengua no és sexista en si mateixa, sí que podem trobar maneres perquè l’ús que se’n faci sigui més inclusiu i trenqui la visió androcèntrica que sovint afecta el món i la societat, amb la invisibilització de les dones que això comporta.
Els criteris següents s’han establert a partir de la Guia de llenguatge no discriminatori del Pla d’Igualtat d’Oportunitats de la URL.
Una bona manera d’assolir aquesta neutralitat és mitjançant l’ús de termes invariables o genèrics.
els professors → el professorat
els alumnes → l’alumnat
els nens → els infants
els treballadors → el personal, la plantilla
tots → tothom
els mestres → el col·lectiu de mestres
els membres del deganat → l’equip deganal
La paraula estudiant, tot i que algunes fonts la recullen en femení, el diccionari normatiu l’entra com a paraula masculina i femenina. Per tant, funciona molt bé en singular perquè l’estudiant, amb l’article apostrofat, tant pot ser masculí com femení. En canvi, en plural, l’article ja marca el gènere (els estudiants, les estudiants) i és millor emprar la forma l’alumnat.
atenció a l’alumne → atenció a l’estudiant
els estudiants que ho requereixin → l’alumnat que ho requereixi
La forma genèrica alumnat sempre és preferible a la forma estudiantat.
Una altra opció per aconseguir la inclusió és fer servir la paraula persona, però no se n’ha d’abusar, per no carregar excessivament el text.
- els interessats → les persones interessades
L’ús de formes genèriques és la primera opció davant una referència a una persona, col·lectiu o entitat indeterminada. D’aquesta manera s’evita l’ús del masculí com a genèric, a més és la forma més econòmica lingüísticament parlant i, per tant, facilita la lectura del text:
Ús de mots genèrics reals i noms de col·lectius:
adolescents → adolescència
alumnes → alumnat
consellers → consell executiu
el seleccionat → la persona seleccionada
electors → electorat
els polítics → la classe política
enginyers → enginyeria
fills → descendència
homes → gent, població, éssers humans
joves → joventut
nen → infant, infància
professors → professorat, personal docent
tots → tothom, tota la gent, totes les persones
treballadors → personal, plantilla, persones
Ús del nom d’organismes o departaments en comptes del càrrec, tot i que cal tenir present que no sempre són intercanviables les denominacions genèriques i les formes masculina i femenina dels càrrecs. Per tant, per fer aquests canvis s’ha de tenir en compte sempre el context:
administratius → administració
assessors → assessoria, consell/equip assessor
conserge → consergeria
consultor → consultoria
degà → deganat
delegat → delegació
director → direcció
gerent → gerència
president → presidència
secretari → secretaria
síndic de greuges → sindicatura de greuges
Altres formes genèriques que poden ser útils són les següents: agrupació, assemblea, autoritats, col·lectiu, col·lectivitat, col·legi (professional), comissió, comunitat, conjunt de, consell, cos, empresariat, equip, funcionariat, infància, grup, joventut, majoria, membre, població, professió, públic, redacció, regidoria, servei, veïnat.
Quan no podem trobar un terme genèric o una expressió despersonalitzada per tal d’evitar la forma marcada, de vegades no hi ha més remei que utilitzar les formes dobles.
Formes dobles senceres
Aquestes formes es poden representar escrivint les dues formes senceres:
president → president o presidenta
directors i degans → directores o directors i deganes o degans
tècnic → tècnic o tècnica
S’aconsella utilitzar preferentment les formes senceres i coordinades amb conjuncions, però es poden separar amb una barra en capçaleres, títols, enunciats sintètics, llistes...
benvolgut amic → benvolguda amiga/benvolgut amic; benvolgut amic/benvolguda amiga
estimats amics → estimats amics/estimades amigues; estimades amigues/estimats amics
senyor → senyor/senyora; senyora/senyor
Formes dobles abreujades
Si bé la representació de les dues formes senceres és l’opció més natural, en certs tipus de documents la forma abreujada amb barra inclinada és la solució més adient per evitar repeticions innecessàries o carregoses.
rector/a
alumne/a
També cal tenir en compte que un excés de desdoblaments i de barres inclinades pot arribar a dificultar molt la lectura. Per evitar-ho, podem optar per desglossar només la paraula principal, i no tots els elements:
el/la professor/a interessat/ada → el professor/a interessat
Per escriure correctament la terminació femenina després de la doble barra, en el cas que presenti alguna variació gràfica respecte a la masculina, cal escriure tota la terminació a partir de la vocal tònica de la paraula:
administratiu/iva
benvolgut/uda
En impresos o formularis en què s’han de fer constar les dades personals, també podem evitar les formes dobles abreujades. Donant-hi una mica la volta, sempre podem trobar la manera d’expressar el mateix d’una manera més genèrica:
El/La interessat/ada: ............. → Nom i cognoms: .............
Nascut/da a: ............. → Lloc de naixement: .............
Domiciliat/da a: ............. → Amb domicili a: .............
Per designar persones indeterminades, sovint, rumiant-hi una mica, podem redactar la frase d’una altra manera i trobar els referents no personals adients i més naturals per assolir la neutralitat desitjada.
la funció de tutor → la funció de tutoria
s’ha assolit gràcies als col·laboradors següents: → s’ha assolit amb la col·laboració de:
en funció dels sol·licitants que s’hi presentin... → en funció de les sol·licituds que es rebin...
benvinguts a... → us donem la benvinguda a
els usuaris que vulguin fer ús del servei... → per fer ús del servei...
s’ha votat qui serà el representant... → s’ha votat qui representarà...
els lectors d’aquest llibre → qui llegeix aquest llibre
En documents formals podem optar pel tractament de vós (us), perquè evita l’ús de les formes dobles per al masculí i el femení. És proper però, a la vegada, formal, i estalvia ambigüitats.
els/les convidem a la inauguració → us convidem a la inauguració
- ha estat seleccionat/ada → us han seleccionat
10. TRACTAMENTS PROTOCOL·LARIS
Els enllaços següents inclouen una llista de tractaments protocol·laris, a partir del tractament o a partir dels càrrecs:
11. SUBTITULACIÓ
A l’enllaç següent s’hi expliquen els criteris de subtitulació que seguirem:
12. LLISTES DE TITULACIONS, SERVEIS I ORGANISMES, CÀRRECS I GRUPS DE RECERCA
El mot genèric (grau, màster, postgrau, etc.) s’escriu amb minúscula i la designació amb majúscula inicial a cada element.
A continuació, tenim els enllaços a les llistes d’estudis de cadascuna de les facultats:
a) Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport
b) Facultat de Ciències de la Salut
c) Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals
Escrivim en majúscula inicial tots els substantius i adjectius que componen el nom del servei o organisme. En canvi, pel que fa als càrrecs, n’escrivim els noms en minúscula. Caldrà fer la flexió de gènere en els càrrecs en funció de la persona que l’exerceix en el moment del text.
A continuació, tenim els enllaços a les llistes de serveis, organismes i càrrecs de Blanquerna.
b) Càrrecs
Escrivim en majúscula inicial tots els substantius i adjectius que componen el nom del grup de recerca. Els trobem a l’enllaç següent:
13. ALTRES
Les indicacions horàries s’escriuen amb punt (i no dos punts), seguides del símbol, separat sempre per un espai.
la presentació serà a les 17.30 h
Pel que fa als cursos, establim la forma següent:
Per norma general, preferiblement, escriurem els anys desplegats: el curs 2020-2021.
Si, per qüestions de maquetació, queda massa llarg, podem optar per escurçar el segon any: el curs 2020-21.
Si encara cal retallar-ho més, com a darrera opció podem escurçar tots dos anys: el curs 20-21.
Queda descartada l’escriptura dels cursos amb la barra inclinada: el curs 2020/2021
Pel que fa a les dates:
17 de març del 2021 (en textos no administratius)
17 de març de 2021 (en textos administratius, cartes oficials, convenis…)
En les enumeracions, procurarem escriure la forma “a)” en comptes de la forma “a.”, per exemple.
