Blanquerna-URL dedica un simposi a la pèrdua auditiva associada a l’envelliment
25.05.2017

Segons la OMS, la pèrdua d’audició afecta 360 milions de persones al món, i s’estima que aquest nombre excedirà els 900 milions el 2025. La seva prevalença s’incrementa a mesura que avança l’edat i es veu agreujada pel contacte quotidià amb entorns sorollosos, l’ús de medicaments ototòxics i, molt probablement, per factors genètics.

Durant els dies 26 i 27 de maig, Blanquerna-URL acollirà un Simposi sobre la pèrdua d’audició associada a l’envelliment, anomenada presbiacúsia.

La pèrdua auditiva associada a l’envelliment, anomenada presbiacúsia, és la segona causa més freqüent de discapacitat entres les persones grans i s’associa amb l’evolució d’altres malalties neurodegeneratives. Estudis realitzats a la Unió Europea destaquen que, cap als 70 anys, un 30% dels homes i un 25% de les dones acostumen a presentar problemes auditius. Aquesta xifra s’incrementa fins un 55% i un 45%, respectivament, a partir dels 80 anys d’edat. L’atenció a aquest problema és, per tant, clau per a promoure un envelliment actiu, integrat i saludable.

Normalment, la presbiacúsia apareix de forma gradual, fet pel qual cosa la majoria de persones no són conscients immediatament del canvi d’audició. Durant les fases inicials, aquesta pèrdua és discreta i tan lenta i progressiva que, sovint, és la família qui primer ho detecta.

L’impacte que la presbiacúsia genera sobre el benestar físic, emocional i social de les persones són ser significatiu, afectant en gran mesura la seva qualitat de vida. Fins al punt que recents estudis mostren com, segons la gravetat de la pèrdua auditiva, les persones afectades solen tenir dos, tres i fins a cinc vegades més probabilitats de patir deteriorament cognitiu que d’altres persones d’una edat semblant però sense sordesa o amb una pèrdua corregida mitjançant pròtesis auditives i intervenció logopèdica.

La necessitat de combinar pròtesis i tractament logopèdic

L’evidència científica està posant de manifest que l’ús de pròtesis auditives, juntament amb l’entrenament auditiu, frenen el deteriorament i incideixen favorablement sobre la qualitat de vida de les persones afectades. Per aquest motiu, a més d’utilitzar audiòfons ben adaptats a les necessitats del pacient (exactament com fem amb les ulleres), és necessària la intervenció del logopeda per a dur a terme exercicis de rehabilitació auditiva que l’ajudin a descobrir de nou sons que tenia oblidats o, el que és pitjor, mal enregistrats després d’anys d’escoltar malament.

La despesa econòmica de la presbiacúsia

Es considera que el cost econòmic de la presbiacúsia és considerable, repercutint de forma directa sobre pacients e indirectament sobre l’administració pública. A Espanya, menys d’un 25% de la població afectada de presbiacúsia duu a terme algun tipus de tractament, estimant en 370 milions d’euros la despesa realitzada l’any 2014 i en més de 421 milions el cost anual que comportarà al tractament de la presbiacúsia l’any 2021.

Simposi “La Presbiacusia, una mirada interdisciplinaria”

Durant els propers dies 26 i 27 de maig, la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport acollirà el Simposi sobre la presbiacúsia, una trobada científica que facilitarà l’intercanvi de coneixements entre metges ORL i de família, geriatres, audioprotesistes, logopedes i psicòlegs d’arreu d’Espanya. En aquesta trobada coincidiran alguns dels més prestigiosos clínics i investigadors espanyols sobre els efectes de la pèrdua auditiva en les persones grans, entre ells la logopeda Séverine Leusie, doctora en neurociències i secretària general de GRAPSanté, el grup de recerca sobre l’Alzheimer i la presbiacúsia, que impartirà una conferència sobre les conseqüències de la rehabilitació auditiva de la persona amb presbiacúsia sobre el funcionament cognitiu.