Begoña Román: “La principal missió de la universitat és contribuir al progrés, no només econòmic, sinó fonamentalment en la consciència social”
05.02.2021

La part central de la Jornada de Sant Tomàs d’Aquino, celebrada a Blanquerna el dijous 28 de gener, va constar de dos actes —una taula rodona i una conferència— per reflexionar sobre la pobresa i l’exclusió social des de diferents punts de vista.

En aquest escenari pandèmic, que ha afavorit les desigualtats i ha agreujat les condicions de vida de moltes persones, és més adient que mai recordar que el paper de la universitat és cabdal, perquè forma professionals i estableix relacions amb altres institucions que contribueixen a disminuir els desavantatges dels més desfavorits. Però no només la universitat s’hi ha de sentir interpel·lada: les claus d’aquesta problemàtica s’han de combatre des de l’àmbit institucional, però també des del col·lectiu i el personal.

El primer acte, sota el títol “Dues mirades a la realitat de la pobresa i dels pobres”, va comptar amb la presència de Míriam Feu (responsable del Departament d’Anàlisi Social i Incidència de Càritas), de Sandra Balsells (professora de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL I i representant de Blanquerna-URL al Patronat de la Fundació Tot Raval) i del Dr. Jordi Sánchez (coordinador de la Càtedra Ramon Llull, com a moderador de l’acte).

Per començar, Míriam Feu va projectar aquest vídeo de Càritas, que presenta l’Informe sobre exclusió i desenvolupament social a Espanya, elaborat per la Fundació FOESSA (Foment d’Estudis Socials i de Sociologia Aplicada). La peça contraposa la realitat que es veu i la realitat que no es veu al carrer, i convida a treure’s les ulleres que impedeixen percebre-la. El vídeo també ens interpel·la a fer-nos responsables i actuar, tot recolzant-se en indicadors i dades de l’Informe FOESSA, que parla de la situació de pobresa, però sobretot de l’exclusió social. Atès que les problemàtiques que pateixen les persones no són exclusivament econòmiques, també es tenen en compte conceptes com l’accés a drets bàsics com ara l’habitatge, la participació política o les relacions socials. La COVID-19 ha irromput en un moment en què la crisi social no havia acabat, en un context de gran desigualtat que agreuja aquestes problemàtiques, que no es poden resoldre sense abordar les deficiències estructurals.

Míriam Feu va classificar aquestes problemàtiques en set grans blocs. En primer lloc, el “ventilador de l’ocupació”, que fa referència a la situació d’entrada i sortida ràpida del mercat laboral a causa de la temporalitat dels contractes o de la parcialitat involuntària de la jornada laboral. També va incidir en la dificultat de moltes persones per accedir a una llar digna sense passar per desnonaments, violència intrafamiliar o relloguers d’habitacions que no presenten les característiques bàsiques per considerar-se llars segures. En tercer lloc, va recordar les situacions de soledat no volguda o d’aïllament, així com la ràpida digitalització, que ha provocat un augment de la bretxa digital, cosa que deriva en exclusió.

A continuació, va posar en relleu el col·lectiu de les famílies, especialment els infants i adolescents, que tenen el doble de probabilitats de no acabar els estudis i de caure en l’exclusió si han viscut pobresa durant la infantesa. Els infants també pateixen quan veuen l’angoixa dels seus pares i quan no poden participar en les activitats extraescolars com la resta. Feu va remarcar, per tant, la insuficiència de protecció social per part de les administracions, que malauradament no donen l’abast, i va insistir que, malgrat que algunes polítiques intenten revertir la situació, aquestes sovint deixen de banda alguns col·lectius.

Com a conclusió, va manifestar que “cal que recuperem el concepte de comunitat, crear espais de trobada on la gent trobi escalfor. Hem de seguir tenint empatia per posar-nos en el lloc de l’altre. Hem d’actuar i recuperar el projecte del benestar col·lectiu amb una indignació atenta. No podem deixar passar les injustícies, i a la vegada hem de tenir una esperança compromesa. Hem de fer el nostre paper. No podem deixar que algú altre ho faci per nosaltres”.

La segona intervenció d’aquest primer acte va anar a càrrec de la fotoperiodista i professora de la FCRI Sandra Balsells, que, amb les fotografies que va fer al Raval —el barri que acull la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL— durant la pandèmia, ha participat en una iniciativa en forma de llibre que es publicarà el mes vinent amb el títol Pandemia, miradas de una tragedia. Es tracta d’un recull d’imatges captades per tretze fotògrafs espanyols i tretze fotògrafs llatinoamericans. Els beneficis que s’han recollit fruit d’aquesta activitat —que ja arriben als 25.000 €— es destinaran a famílies vulnerables de fotògrafs morts per COVID a Amèrica Llatina. “El Raval aplega més de cinquanta entitats (aglutinades a la Fundació Tot Raval), així com persones vinculades al barri, que treballen per millorar la cohesió, la convivència i la qualitat d’aquest quilòmetre quadrat on hi ha una població de 47.000 persones de fins a quaranta nacionalitats diferents”, va recordar Balsells. La fotoperiodista va acabar la seva intervenció convidant els assistents a preguntar-se si hi ha alguna activitat en la qual puguin participar, com una tasca personal, per millorar aquesta situació, que no sempre requereix recursos econòmics per ser revertida.

En últim lloc, la Dra. Begoña Román, doctora en Filosofia, professora de la UB i experta en ètica aplicada, va cloure l’acte parlant sobre “La interpel·lació de la pobresa i dels pobres a la universitat” i va estructurar la seva intervenció al voltant de quatre punts. Primerament, va explicar el concepte de pobresa des de la filosofia aplicada i l’ètica, argumentant que els dos grans valors del món contemporani són el temps i els diners. La manca de recursos materials és cabdal per definir la pobresa, però ella hi va aprofundir defensant que “les ànimes, com els cossos, també moren de gana”, i demostrant que també hi ha pobresa espiritual. D’igual manera, va reivindicar el dret a una vida digna, cosa que s’allunya dels conceptes de voluntariat i de “donar el que ens sobra”.

Així mateix, també va recordar que “els fills de pares universitaris tenen més possibilitats d’anar a la universitat” i que, per revertir això, les universitats aposten per fórmules com les beques, “però no n’hi ha prou amb els recursos econòmics. Cal vincular aquests alumnes als programes d’aprenentatge servei. Les facultats Blanquerna tenen una vocació social i una missió molt clara. L’ull social dels estudiants es desenvolupa des del primer dia aprenent a veure la societat. Cal educar la seva mirada, i no només teòricament: cal que trepitgin terreny”, va exposar.

El tercer concepte al qual la Dra. Román va fer referència va ser el d’incloure els estudis sobre pobresa a la universitat, a través, per exemple, dels treballs de final de grau o de màster. També va insistir en la importància de la transferència de coneixement per combatre aquesta situació, no tant com una tasca, sinó més aviat com un deure de les universitats; el deure de no malbaratar el coneixement, de donar-hi utilitat i d’informar sobre les polítiques que es podrien aplicar per minvar molts dels nostres problemes. “La principal missió de la universitat és contribuir al progrés, no només econòmic, sinó fonamentalment en la consciència social”, va recordar. Per cloure la intervenció va suggerir que “hem de ser bondadosos i donar els coneixements. Respondre significa carregar amb la realitat i fer-se’n càrrec”.

Podeu veure els vídeos de la Jornada al canal multimèdia.