Sergi Corbella: "Experimentar ansietat quan el context d'incertesa és gran és normal"
03.11.2017

El moment polític actual que viu Catalunya provoca una situació d'estrès per a moltes persones que, segons els experts, cal saber gestionar. Fins i tot el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha difós un vídeo a través de les xarxes socials en què dona a conèixer un seguit de consells per a totes aquelles persones que estiguin angoixades per la tensió i la incertesa política d'aquests dies.

El Dr. Sergi Corbella, degà de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna-URL, té una llarga experiència com a psicòleg especialista en psicologia clínica. Amb ell conversem sobre com cal afrontar aquests dies.

La gent està vivint emocions intenses. Què ens passa?
Hem de ser conscients que hi ha reaccions emocionals que experimentem de forma individual i també de forma col·lectiva. Experimentar emocions col·lectivament té un element amplificador de la pròpia emoció i al mateix temps no et permet relativitzar-lo, rebaixar-lo, no estar angoixat. Quan un pateix ansietat i arriba a casa, els altres et poden ajudar a relativitzar, apaivagar, però quan és col·lectiva és diferent.

Per què estem parlant tot el dia del mateix tema...
Exactament, i acaba retroalimentant-se. Aquestes darreres setmanes experimentem emocions bàsiques amb un nivell d'intensitat elevada. La por, en algun moment la ràbia, la tristesa profunda... ens envaeixen d'una forma important. Hi ha hagut missatges per totes bandes que el que generen són incertesa i la incertesa és la mare de l'ansietat. Hi ha autors que defineixen l'ansietat com la incapacitat d'anticipar escenaris de futur. Quan jo no sé què passarà demà m'angoixo, perquè estic acostumat a funcionar amb un dia a dia on sé què haig de fer.

Quines conseqüències pot tenir aquesta ansietat viscuda de forma col·lectiva?
El que hi ha de moment és un cert esgotament emocional per part de molts ciutadans independentment dels colors polítics. Si hi ha una mínima sensibilitat per la situació social i política, la gent percep un ambient d'incomoditat, de por o fins i tot de pànic: la típica pregunta, què passarà amb la meva pensió, etc. Tot alimenta un estat de tensió latent, i quan es dona de forma recurrent és quan apareixen les conseqüències de l'estrès com l'esgotament, la irritabilitat, l'insomni, la dificultat de concentrar-se, etc.

Estem en aquest moment? Vivim amb estrès?
No tots, això depèn de cadascú. No podem fer una lectura global, d'etiquetes socials, perquè acaben sent aspectes molt personals. Hem de saber que totes aquestes emocions que estem tenint són adaptatives, si estem experimentant aquestes emocions és perquè les circumstàncies del nostre entorn ens les generen.

No ens hem de preocupar, doncs...
D'entrada, no. Experimentar ansietat quan el context d'incertesa és gran és normal. També és veritat que quan ja fa uns quants dies que l'anem arrossegant és recomanable gestionar-ho, és a dir, ens convé posar-hi distància i, encara que sigui difícil, relativitzar-ho. Descomprimir, descansar, centrar-nos en l'aquí i l'ara de les coses, distreure'ns, fer allò que ens agrada com veure una pel·lícula, passejar amb la gent que estimem..., l'afecte és molt important en moments d'incertesa i d'ansietat. 

Quines conseqüències van generar els actes violents del dia 1 d'octubre?
Una cosa són els fets polítics que estan passant, que són greus i excepcionals. Això genera unes emocions a la societat que són adaptatives a l'excepcionalitat del que s'està vivint. Aquestes emocions, a l'engròs, en tant que adaptatives, no les podem considerar greus. Ara bé, els episodis de repressió i de violència que s'han viscut han pogut activar en determinats col·lectius que van presenciar o viure aquestes accions unes conseqüències d'estrès postraumàtic, que hi són. I aquestes sí que afecten més la salut. I no és tant el concepte de proporcionalitat, sinó el com un ho viu. L'ofensa del gest no està tant en qui l'emet sinó en qui la rep. Un gest pot ser just i adequat per uns i en canvi interpretat com a signe de menyspreu absolut pel qui n'és receptor. Una empenta pot ser viscuda com una gran falta de respecte, sigui proporcional o no. 

Com cuidem l'altre, com ens relacionem amb l'altre que no pensa igual que nosaltres? S'ha parlat molt de fractura, de relacions que s'han trencat només per desavinences en aquest tema...
Quan allò que t'està mobilitzant les emocions és tan intens que fa que visquis els tema amb una identificació màxima, que per a tu allò és nuclear, i et trobes amb algú proper que no ho viu amb la mateixa intensitat, costa d'entendre. Trobar-te en aquesta situació fa que et sentis no entès. En aquests casos és recomanable tenir clar que la cordialitat, l'afecte, la sensibilitat i el respecte per l'altre han d'estar per damunt de qualsevol cosa. Pot haver-hi moments de confusió en l'escala de prioritats quan ens deixem portar per l'emoció intensa, fruit del moment. Però hem de tenir molt clar que la companyia dels éssers estimats, pensin el que pensin, és la prioritat màxima.

No parlar del tema és una bona solució?
No parlar del tema és una estratègia. Si sabem que no ens posarem d'acord i parlar ens incomodarà, millor no parlar d'això. En un moment intens i de tensió no parlar és una estratègia per mantenir la cordialitat. Tot i que per a molta gent també pot ser complicat, perquè mossegar-se la llengua no és fàcil quan per a una persona allò és molt important.

Es parla també de fractura, que costarà molt refer relacions trencades. Creu que això passarà?
Jo confio en l'espècie humana. És una prova de maduresa. Hem de saber que les discrepàncies i les discussions formen part d'allò habitual en les relacions humanes. La discrepància d'opinió és molt vella, neix des del moment en què al món hi ha més d'una persona. La història posa a prova de manera constant la nostra capacitat d'entendre i respectar les opinions diverses. El repte sempre està a gestionar la diferència de forma pacífica...

Com hem d'afrontar des de la universitat aquest moment?
Des de la sensibilitat, la voluntat de comprendre l'altre, i el respecte a la diferència. Si sabem conjugar aquests tres elements, és molt difícil que hi hagi confrontació posterior. El que es generarà és discussió i, quan aquesta discussió es produeix en el marc dels tres elements que he esmentat, la porta del diàleg sempre queda oberta. Crec que, en aquests moments de tensió, des de la universitat, ens toca vetllar per fomentar amb aquests tres elements una actitud oberta, reflexiva i constructiva fonamentada en el respecte a l'altre i el rebuig de la violència.